dijous, 18 d’abril del 2013

" MARIPOSA " de Nicolás Guillén

El poeta cubà, sempre tan musical, saluda a la Primavera amb un poema. Aquí cantat, magníficament, per Pablo Milanés.



Quisiera
hacer un verso que tuviera
ritmo de Primavera;
que fuera
como una fina mariposa rara,
como una mariposa que volara
sobre tu vida, y cándida y ligera
revolara
sobre tu cuerpo cálido de cálida palmera
y al fin su vuelo absurdo reposara
–tal como en una roca azul de la pradera–
sobre la linda rosa de tu cara…

Quisiera
hacer un verso que tuviera
toda la fragancia de la Primavera
y que cual una mariposa rara
revolara
sobre tu vida, sobre tu cuerpo, sobre tu cara.

                Nicolás Guillén

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

10 comentaris:

  1. Jordi Dorca18 d’abril del 2013, a les 8:45

    Com volen les consonants!
    Són les eles i les erres, oi?

    ResponElimina
  2. Xelo IProu18 d’abril del 2013, a les 9:45

    els versos de Guillén i la música de Milanés bon maridatge

    ResponElimina
  3. PS18 d’abril del 2013, a les 19:48

    ôstres, és veritat que volen les consonants! I les vocals també. Tot ho fa volar la primavera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog18 d’abril del 2013, a les 22:16

      Ai, la primavera, la poesia i les papallones.
      Tot n'és ple!

      Elimina
  4. M. Roser18 d’abril del 2013, a les 20:30

    Un bonic poema amb una papallona molt voladora, tot plegat, molt primaveral...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog18 d’abril del 2013, a les 22:18

      Un poema lleuger i fresc, que ve de gust llegir. I sentir.
      Oi que ho canta bonic el Milanés?

      Elimina
  5. Carme Rosanas18 d’abril del 2013, a les 20:37

    A mi també m'agradaria fer un vers com una papallona...

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)