Xerriquen amb un so agut
les complicades maquinàries celestes
Mil estrelles que giren
dolorosament.
Les terrasses són buides
i cau una
pluja fina
de polsim blanc:
pols d’ossos, d’estels i de nèctar
Anna Dodas
Haurem de parar millor l'orella per a escoltar aquest xerricar interestelar!
ResponEliminaNo l'escolto xerricar, però funciona. L'efecte visual és d'una gran bellesa.
EliminaRecullo el polsim
ResponEliminad'estels i nèctar
que deixen caure
els versos del poema.
:)
Recullo els versos del poema,
Eliminanèctar d'estels deliciós
i Col·lecció de moments
de bellesa inigualable.
;D
Xerricar, un mot que no escoltava fa temps. Que bonic.
ResponEliminaEs d'aquelles paraules que fan gràcia de dir. I de sentir.
EliminaTens un bloc preciós, Consol, el poso amb els Blocs Amics.
Una abraçada!
Estels que apaivaguen el dolor amb el nèctar de la poesia.
ResponEliminaEls estels i la poesia: lenitius del dolor que il·luminen la nit!
EliminaA mi m'agrada la pols d'estels i de nèctar, l'altre, no gaire...Jo xerricar ho dic de veure a galet...
ResponEliminaAi, quina manera tan graciosa de dir que beus a galet!
EliminaSempre s'aprèn alguna cosa.
Bona nit!
fins aqui escolto el xerricar!
ResponEliminaCaram! Potser els hi falta oli!
Elimina:D