dijous, 4 d’abril del 2013

"ELS CASTELLS" de A. Massanell

El poeta vilafranquí va dedicar aquest inspirat sonet als Castells i , sobretot, als Castellers. 




Camins enllà de l'aire us somriu un estel
o és fruit d'aquest orgull que ens costa de colltòrcer
que, agermanant-se  Seny, Agilitat i Força,
alceu aquestes torres talment altra Babel?

Sou la plasticitat d'un somni, d'un anhel,
que abril darrere abril un clam de fe reforça
o plagieu el pi, de vermellosa escorça,
que fervorós arrela davant del nostre cel?

Sigui quin sigui el plor que us mena a aquest desfici
sigueu, o castellers!, fidels a l'exercici
que ens llega aquesta terra que ens ve donant el pa,

que cada cop que us veig dreçats com una flama
us sé talment la veu que arreu proclama
l'esperit inquiet del poble català.

                       Antoni Massanell i Esclassans

14 comentaris:

  1. M'emociono cada cop que veig enfilar un castell.

    "L'esperit inquiet (segur) del poble català"

    ResponElimina
  2. una prova de la nostre força, ganes i superació

    ResponElimina
    Respostes
    1. I del treball en equip, sense individualismes ni protagonisme.

      Elimina
  3. Realment, els castells, han acabat essent una icona de la nació catalana, tot i tenir una tradició molt més arrelada de l'Alt Penedès cap avall.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si presta. És una representació molt gràfica de la nostra manera de ser: seny, esforç, voluntat i una mica de rauxa!

      Elimina
  4. A mi em passa com a la Quadern de mots!...Un petó, bonica!

    ResponElimina
  5. Quan l'enxaneta corona( fa l'aleta) el castell, sembla que toqui el cel amb els dits...
    A mi m'agraden , però sempre em fan patir, sobretot si la pinya no és gaire abundosa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan fan l'aleta és emocionant, corona l'esforç de tots i estan tan contents..

      Elimina