La nit d'avui és tres vegades fosca—
oh, el cel cobert per tres cintes de blau!
—blau del cel, blau de nit i blau de fosca:
tres gallardets per tres menes de nau.
A l'infinit el meu esguard recolza—
blau de cel, blau de mar, mar fosca-blava.
La nit és trista, mes la mar és dolça.
Una sirena al meu costat cantava,
enyoradissa de no veure estels:
On heu anat, estels, en la nit fosca?
Dintre quin blau us heu ficat, estels?
Al blau cel? Al blau nit? Al blau fosca?
O més enllà de les blavors dels cels?
On heu anat, on heu anat estels?
J. Llacuna
Fa venir tristesa... aquest poema!
ResponEliminaSi? Jo no li trobo de trist. Una mica melangiós, potser.
EliminaVes a saber on han anat els estels, potser estan fent un bany nocturn al mar...
ResponEliminaEls hi agrada molt capbussar-se al mar de nit. potser tens raó.
EliminaAquest vers em desperta enyorança. M'agrada.
ResponEliminaJo també el trobo bonic. Això dels colors blaus m'agrada.
EliminaA tu et fa sentir enyor, a mi melangia: aquest poema desperta sentiments.