Diuen: la mar és trista. Quin trepigfa cada onada, quan s'esberla!I veig una mar trista, però, al mig,tu, com una perla.
Diuen: la terra és trista. Quin trepigfa cada fulla! Mig no gosa.I veig la terra trista, però, al mig,tu, com una rosa.Marià Manent
La tristesa està en els ulls que miren, així com la bellesa o l' alegria.
ResponEliminaAvui Glória, podria dir que amb el llevant la mar és trista i grisa i fa una remor monòtona des de fa moltes hores, però res no treu que és primavera i les roses, si no han florit estan a punt de fer-ho.
Tens raó, si els ulls són plens de tristor costa veure bellesa i alegria. I altres vegades quan més gran es la bellesa, més trista es pot sentir una persona, potser per contrast.
Eliminaoh! feia temps que no llegia aquest poema , gràcies m'han fet recordar tantes coses
ResponEliminaM'alegra portar-te records, espero que bonics.
EliminaÉs preciós! M'agrada Marià Manent.
ResponEliminaNo se'l recorda gaire, i és un poeta notable.
EliminaL'anirem rellegint!
És molt bonic, però té un deix trist que em fa certa recança. Ella, al mig, estarà bonica, ja sigui rosa o sigui una persona estimada. Però la mar i la terra no han de ser tristes de mena. A vegades costa veure la bondat i la bellesa en elles (sobretot gràcies a la nostra inestimable col·laboració), però no ens podem deixar endur pel costat fosc de l'home, i hem de saber veure i lluitar per tornar a reviure la bellesa del que tenim.
ResponEliminaApa, que amb aquest comentari m'he quedat descansat... bon ca de setmana!
Estic perfectament d'acord amb tu, Porquet, i t'expliques molt bé. Com diu Pais la tristesa està en els ulls que miren. Cal alegrar la mirada i veure la bondat i la bellesa en les coses que ens rodegen; malgrat les circumstancies adverses hi han moltes coses bones i boniques que valen la pena.
EliminaBon cap de setmana!
Em sembla un poema malenconiós. L'oratge també ajuda tot i que avui, a la tarda, ha tornat el sol.
ResponEliminaSens dubte la malenconia amara tot el poema. Per sort la bellesa alleuga la tristor del poeta.
EliminaVes per on, tinc un vÍdeo al You Toubé, que vaig fer ja fa un temps i es diu unes altres roses, on llegeixo aquest poema...
ResponEliminaMira que n'hi ha de poemes que parlen de les roses!
Que bé, doncs digues l'enllaç i el posarem. M'agradaria sentir-te M. Roser, segur que ho fas molt bé.
EliminaPodríem estar tot l'any parlant de roses, però avui jo ja he acabat el repertori previst.
Demà Gabriel Ferrater.
Al meu blog hi ha l'enllaç, és clicar on posa YouTube i aleshores escriure el nom on diu buscar. La veritat, és que quan vaig començar a mourem per aquest món virtual em feia molta il·lusió fer-ne( em sembla que en tinc uns deu) però me'n vaig cansar, perquè volia adaptar les paraules a les imatges adients i la veritat , no tenen massa qualitat, però em fa gràcia, perquè alguns han tingut moltes visites, potser un dia em tornarà a agafar el rampell...
EliminaPetonets.
Gràcies, bonica. Ara m'ho he mirat. Estan molt bé. M'ha agradat molt el de les roses. Una bona idea ben aconseguida. Felicitats!
EliminaJo a la mar li posaría molts adjectius, però no crec que mai la titllés de trista. A no ser que ens retorni el réflex de tants ulls que cerquen consol tot contemplant-la...
ResponEliminaUna abraçada.
Hi ha dies de grisos i onatges que fan entristir. O cors apenats que veuen tristor arreu.
EliminaTot i amb això la mar és de les coses més boniques que es poden contemplar.
Tot pot ser trist si és mira amb ulls tristos, però tot pot ser bonic si és mira amb uns ulls plens d'il·lusió! Són tan maques les roses.....
ResponEliminaÉs clar! Cal alegrar la mirada per descobrir tan de bell que hi ha al voltant: la mar, les roses...tantes coses.
EliminaAlgu podria fer-me un resum d'aquest poema siusplau?
ResponElimina