No pas l'atzar ni tampoc la impostura
han fet del meu país la dolça terra
on visc i on pens morir. Ni el fust ni el ferre
no fan captiu a qui es don l'aventura.
Clos segellat, oh perfecta estructura
de la mar a Ponent, i a l'alta serra
-forests dels Pirineus-, on ma gent erra!:
a Ella els cors en la justa futura.
Sol de beutats: la Mar és el teu signe
i els teus magnes cabdills la feren dea;
pagà tribut i un temps fores insigne.
Oh vigorosa estirp! Esclava indigna
que cobeges viltats: Sagna, i signa
el teu rescat, i el retorn a la Idea!
JV. Foix
Imatge: poema visual de JV.Foix
com si haguera sigut escrit ahir
ResponEliminaSi, Consol, malauradament segueix de rabiosa actualitat.
EliminaEl trobo una mica difícil d'entendre però em queda clar el seu sentit en el "retorn a l'ideal". Un bon homenatge, Glòria.
ResponEliminaFoix no és un poeta gens fàcil de llegir, tot i reconeixent-li totes les excel·lències de la seva poesia.
EliminaDe tota manera en aquests versos els missatge està força clar.
Foix es mereix el nostre record. i tant!
Un sonet exemplar.
ResponEliminaUn poeta molt acurat, penso que polia molt els seus poemes. Un bon sonet és exigent!
EliminaCaram, un poema molt patriòtic...
ResponEliminaPetonets.
Si, M. Roser, el missatge de l'ultim tercet és ben clar.
EliminaPetonets!
Molt bé, i em sembla que he entès alguna cosa... tot i ser de Foix.
ResponEliminaHe,he,he...
EliminaTé merit entendre a Foix,encara que en aquest poema ens ho posa una mica més fàcil que en altres ocasions.
;)
Encerclats, tornem a la idea.
ResponEliminaTornem-hi! A veure si la idea finalment s'arriba a materialitzar.
EliminaImpactant com quan la vam analitzar a l'Institut.
ResponEliminaJo no la sabria analitzar, però m'impacta igualment, Rafel.
Elimina