Maragall troba poesia en tota la Natura. Veu passar l'hivern, però, vitalista com sempre, ja albira en cada arbre l'anunci d'una nova primavera.
.jpg)
Passa el sol per davant de ma finestra…
El sol, com un aucell que se’n va a jóc,
passa volant pels arbres cada dia.
Els ametllers s’han coronat de neu
I les mimoses d’or… Quina alegria!
Darrera la negror d’aquells xiprers
sospireja el ponent i mor el dia.
El sol, com un aucell que se’n va a jóc,
passa volant pels arbres cada dia.
Els ametllers s’han coronat de neu
I les mimoses d’or… Quina alegria!
Darrera la negror d’aquells xiprers
sospireja el ponent i mor el dia.
Joan Maragall
Pintura: A. Zavarin
Fa dos dies que, als capvespres, contemplem aquest sol.
ResponEliminaBon observador de la Natura, Xavier! Com Maragall ho era.
Eliminaque`fàcil i àgil ho diu el poeta passa el sol.....
ResponEliminaun bon dia per a tu!
Maragall té una manera bonica i planera de dir les coses, és fàcil de llegir i d'entendre.
EliminaUna abraçada, Elfree!
La neu són les flors, una imatge molt ben trobada, ambivalent.
ResponEliminaDoncs si, flors blanques, com la neu. Tu sempre captes tots els detalls, Helena!
EliminaEm sembla que Maragall va ser el primer poeta que va atraure'm quan era petita, amb la "vaca cega". També és l'únic del qual he llegit un llibre sencer "Canigó".
ResponEliminaQuin poema "La vaca cega"! Commou.
EliminaSempre em posa la pell de gallina...
A veure si se'ns encomana el seu vitalisme.
ResponEliminaÉs contagiós i, la veritat, sempre va bé una dosis de vitalisme.
Elimina:)
Sembla com si Maragall pintés un paisatge amb les paraules. M'agrada molt "Passa el sol per davant de ma finestra...", ens predisposa a contemplar, a deixar fluir.
ResponEliminaEls seus solen ser poemes molt visuals. No fa falta gaire imaginació per veure l'escena que descriu.
Elimina