M'agrada seguir el mirar
de les minyones que dansen.
L'una té el mirar de perla,
i l'altra el té d'enyorança.
L'una dansa amb el desig
i l'altra amb son esperança.
L'una apreta sos llençols,
l'altra els deixa amb alegrança:
aquesta el pas del matí
aquella el pas de la tarda.
Josep Sebastià Pons
Pintura: M. Lenz
Suposo que la dansa provoca sensacions diferents a cada ballarina i també a qui se la mira.
ResponEliminaPetonets.
Cada una expressa amb la seva dansa el seu estat d'ànim, el que el seu cor sent. La dansa és una manera magnífica de comunicar-se.
EliminaPetonets!
Cadascuna per on l'enfila.
ResponEliminaUnes amb més gràcia que altres. Però totes gaudint de la dansa.
EliminaDansa, tot rima amb enyorança, esperança, alegrança.
ResponEliminai amb gaubança i confiança faran la contradansa.
Elimina;D
És molt bonic i té incorporada la música de la dansa que descriu. Molt ben trobat, Glòria.
ResponEliminaUn poema molt musical, ens raó, i alhora evoca unes imatges molt boniques.
EliminaGràcies, Consol