sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa
la seda dels seus rulls com el pecat més dolç
—i l'espatlla ben nua
ben blanca
l'ombra corba
incitant
de l'esguard:
encara un altre bes
un altre
un altre
—quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!
J. Salvat-Papasseit
"La rosa al llavis"
Una fragància indescriptible, flor i poema.
ResponEliminaCert. tots els poemes de "La rosa als llavis" tenen un perfum característic, deliciós.
EliminaQuanta sensualitat!
ResponEliminaProfundament sensual, Salvat-Papasseit sabia dir-ho amb molta delicadesa.
EliminaPerfum de magnòlia, metàfora preciosa.
ResponEliminaA mi tot el poema m'evoca unes imatges precioses; tan senzill, tan bonic.
EliminaEl coneixia, és dels més bonics del malaguanyat poeta.
ResponEliminaA mi m'agraden molt tots el poemes de "La rosa als llavis". I que diferents dels altres avantguardistes! Era un poeta amb registres ben diversos.
EliminaMolt sensual. Un poema amb olor de perfum.
ResponEliminaUn poema i un perfum encantador.
EliminaEt veig molt petonera , avui,he, he...No coneixia el poema!
ResponEliminaBona nit, Glòria.
No sóc gaire petonera, la veritat, però petons d'aquests sempre és desitgen.
EliminaPetonets, M.Roser!
Havia regalat el llibre al meu primer amor. Sempre em fascina, aquest, més ara que forma part de les meves ensenyances a l'escola (literàries, clar).
ResponEliminaSospir... "encara un altre bes
un altre
un altre"
:-)*
He,he, fas bé de aclarir-ho, Cantireta, "literaries", sinó més d'un s'apuntaria a les teves classes.
EliminaEntre sospirs i petons et desitjo bon cap de setmana!