Basta dir una paraula:
“pinotell”* o “baladre”,
i el món sona més clar
que en claredats de rama.
Quina claror rentada
té el món a dins la boca!
Quina tremolor antiga
oir “ginjoler”, i sentir
la lluminosa distància
entre el color d’una branca
i el seu nom que en mi sona!
La paraula és el món
que surt ungit de la fonda
aurora constant de Déu
dins nosaltres, amants pal.lids.
I som canyes humanes
que sona Déu, sonant-les,
quan parlam. Canyes fràgils,
però plenes de música.
Blai Bonet
* pi petit
Pintura: Rafael Campanario
M'ha fet pensar en la dita, "estar més content que un gínjol", perquè és una paraula bonica...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Si, és una dita molt popular. El que no sé és perquè és diu això. Potser perquè amb la fusta del ginjoler és fan les tenores, un instrument molt animat de la cobla?
Eliminabaladre ....paraula , mot ....bellesa continguda sempre en poesia de poetes que ens regales .....
ResponEliminaBaladre és una paraula molt bonica, i, n'hi ha tantes! A vegades em meravella que TOTES les coses, fins les més minúscules i insignificants, tinguin el seu nom.
EliminaEl do de la paraula, no solament pel que significa, que també, sinó també per com sona, sobretot en poesia.
ResponEliminaHi ha poemes molt musicals, amb una sonoritat i una cadència que enamora. Potser per això no m'agrada recitar poemes sobre la música, prefereixo el silenci, que potència el poema.
EliminaLes paraules senzilles a voltes són les més belles.
ResponEliminaTinc un poema en el que dic això mateix, Xavier. Hi ha paraules tan senzilles com boniques: aigua, llum, estel... Tantes!
EliminaUna abraçada!
Les paraules genuïnes, sonen tan bé!
ResponEliminaRealment no hi ha res tan bell com l'autenticitat, la puresa.
Elimina