Al passar per l'horta collia una rosa,
era una poncella desclosa a la nit;
me'n he anat a missa sens ni recordar-me
que dugués la rosa damunt del meu pit.
Quin mal hi ha?
Una rosa no és més que una rosa!
Quin mal hi ha?
Una rosa bé es pot rumbejar!
L'he trobat a ell a l'eixir de l'església,
m'ha donat el bon dia, jo l'hi he tornat.
"Quina rosa portes més fresca i gemada!
Si me la donessis em fóra ben grat!"
Quin mal hi ha?
Una rosa bé es pot demanar!
Com a l'hort de casa de roses no en falten,
jo li só donada sens fer-me pregar;
i ara les veïnes no sé què murmuren,
ni perquè somriuen al veure'm passar.
Quin mal hi ha?
Una rosa que un jove ens demana...
Quin mal hi ha?
Jo no entenc perquè li hem de negar!
Apel·les Mestres
Pintura: Robert Reid
Una rosa regalada, quin mal hi ha?
ResponEliminaCap, el que hi ha són veïnes desvagades i xafarderes. ;-)
EliminaM'encanten els poemes d'Apel·les Mestres, els trobo molt entranyables...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Són deliciosos. Bonics, senzills. A mi també m'agraden molt.
EliminaPetons, M.Roser!
M'encanta! No el coneixia, aquest poema.
ResponEliminaÉs veritat, quin mal hi ha?
Costen de trobar, Carme, i és una llàstima. Un autor injustament oblidat, com tants...
EliminaUna rosa és una rosa
ResponEliminai això no és poca cosa!
Ah, coneixes el poema de Martí Dot?
EliminaUna rosa?
Poca cosa.
Si voleu, una flor més
que ha deixat de ser poncella,
obre el calze, s’ esbadella,
i és desfullarà després.
Una rosa!
Poca cosa?
Potser si… parlant en prosa.
:-)
Encantador, el poema ;)
ResponEliminaOi, que si? Una delícia.
ResponElimina