Callada estimo la vida.Deixeu-me sola, callada;i aniré amb el pensamenton no em torbin les rialles.D'aquestes estibes mudesseré la dolça companya,que demà no tindran solni l'aigua que els alegrava.Mai més en la galta humidal'amor sobtarà una flama;per llurs somnis de colorsla nit s'ha fet massa llarga.Joventut, barca afonadaamb totes les veles altes!
C. Arderiu
Pintura: E. Hopper
Preciós
ResponEliminaL'Arderiu té una manera molt personal i bonica d'expressar el seus sentiments.
EliminaI és que el pas del temps no perdona.
ResponEliminaAi, prou que me'n dono compte...però jo no ho sé dir de manera tan lírica.
EliminaLa joventut és un defecte que es cura amb els anys, diuen.
ResponEliminaI la vellesa un defecte que no l'arregla ningú, això ho dic jo.
EliminaUn poema trist, ja no hi ha esperança en que es compleixi el seu ideal d'amor.
ResponEliminaEls amors ideals rara vegada es compleixen. Però penso que ella va estimar i ser estimada.
EliminaSuposo que el missatge que dóna és que s'ha d'aprofitat la joventut...M'agrada el poema.
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Doncs és un missatge molt encertat, la joventut és mot bonica i passa tan ràpid!
EliminaPetonets!!!