Si feia, com l'infant, llevant de taula,
i a Déu captava una mercè divina,
Ell em donava la paraula
perquè jo en fes dins l'oci una joguina.
Jo, com l'infant, abans que recomenci
l'esplai del joc, vull heure'n el secret:
mou les paraules el silenci,
i es trenca quan sabem com era fet.
i a Déu captava una mercè divina,
Ell em donava la paraula
perquè jo en fes dins l'oci una joguina.
Jo, com l'infant, abans que recomenci
l'esplai del joc, vull heure'n el secret:
mou les paraules el silenci,
i es trenca quan sabem com era fet.
J.M.López Picó
"El retorn"
López Picó és de bon llegir.
ResponEliminaI de bon escoltar.
Un poeta oblidat que, fa temps va tenir molt de renom.
EliminaParaules per fer-ne joguines als moments d'oci...Paraules pràctiques!
ResponEliminaPetonets.
Paraules per tot, fins hi tot se'n troben en el silenci.
EliminaPetonets.
Com quasi sempre, el que més m'agrada del poema és el final.)
ResponEliminaTanca bé un poema és donar-li un valor afegit.
Eliminadiàlegs poètics i amistats poètiques.....abraçades Glòria!
ResponEliminaAmistat i poesia, dues coses que fan la vida transcendent i agradable.
EliminaElfree, una abraçada!!!