Oh,
aigua nacrina
germana de la llum
que et perds feta polsina
com volador perfum!
germana de la llum
que et perds feta polsina
com volador perfum!
Que cantes nit i dia
i en prodig devessall
cascadejant avall
escampes l'alegria.
i en prodig devessall
cascadejant avall
escampes l'alegria.
Preciós. Les fonts improvisades de muntanya estan són magnífiques, fresques, reconfortants, un punt on aturar-se a descansar i gaudir.
ResponEliminaM'enduc el poema Glòria que recullo tots els escrits on em trobo aquest refrescant devessall.
Les fonts són el destí d'una passejada o un breu repòs en una caminada llarga, i, en aquest cas motiu d'un poema.
EliminaM'alegra que el trobis bonic!
Res millor que l'aigua fresca de font de muntanya després d'hores de caminar... quin goig!
ResponEliminaA tu no cal que et ponderin les virtuts d'aquestes fonts muntanyenques, que ja les coneixes prou bé.
EliminaUn glopet i quedes com nou!
Poema totalment noucentista. No el coneixia, i mai no havia vist comparar l'aigua amb el nacre. Interessant.
ResponEliminaTotalment noucentista. No sé si està recollit en algun llibre. Jo el vaig trobar casualment al costat d'una font durant una excursió. Em va semblar bonic i el vaig copiar.
EliminaÉs ben bé així, les fonts de muntanya escampen alegria a dojo...I l'aigua refresca als caminants assedegats...
ResponEliminaPetonets.
Són un regal més de la Natura. Fresques, acollidores ...i poètiques.
EliminaPetonets!