Bruixa m'has dit, per aquest sortilegi
que entre tu i jo s'ha donat gratuït.
Totes les flors del mal l'han beneït.
Sortós, jo dic, a qui tal mal envegi.
Contradirem les lleis més reputades,
menjàrem fruits d'allò més exquisit.
Amor, amor, no caiguis en l'oblit,
ara que bufen inclements ventades.
Vàrem ser destres a seguir el cant
de pèrfides sirenes d'un instant.
Dolces derrotes de destins humans.
No cal mirar-se amb recança les mans
si el cor vol brega sense comptar els anys
i oblidar dels camins tots els paranys.
Quima Jaume
Quatre sonets, 1994
Pintura: Nicoletta
Doncs un record per la Quima, ara he anat a llegir els altres poemes d'ella.
ResponEliminaBon dia!
Dons l'anirem rellegint! Té poesies que valen la pena conèixer.
EliminaBona nit!
veu de dona ... i quina dona ... s'hauria difondre més la seua obra ... gràcies per fer-ho tu
ResponEliminaHi ha molta poesia femenina amb molta força i qualitat. I no són gens conegudes.
EliminaM'agrada compartir els seus poemes.
Una poesia força marcada per la tramuntana empordanesa
ResponEliminaLa tramuntana imprimeix caràcter, Porquet!
EliminaM'agraden molt. Quina vida! A voltes, ser generós no dóna prou fruit, en la literatura. Gràcies per fer-me-la conéixer.
ResponEliminaSempre hi ha qui s'aprofita dels generosos. Una llàstima!
EliminaM'alegra que t'agradin, Cantireta!
Un amor contra vent i marea.
ResponEliminaSi, Helena, un amor que s'enfronta a tot i a tothom.
EliminaEn sembla que tinc algun llibre de poemes d'aquesta autora, l' hauré de tornar a llegir...
ResponEliminaJo no en tinc cap, però he llegit "Pels camins remorosos de la mar" i vull demanar a la biblioteca "Misterioses fruites", que em fa curiositat. A veure si el trobo.
Elimina