divendres, 25 de gener del 2013

" GERMÀ MEU " de Simona Gay

 Simona Gay  dedica aquest poema al seu germà Josep Sebastià Pons - de qui ahir vam compartir una poesia - al que estava molt unida i que va ser el seu conseller i mestre en el món literari.


Tota la nit esperi l'alba,
i el cel no veig emblanqueir.
Ah, si volgués el vent que passa
portar-me aquí el teu sospir!

Del teu castell tot blau de lluna,
quina alba dolça veus lluir?
Si per mi l'alba és de fe pura,
el dolor m'obre el seu camí...

                         Simona Gay
                                                     "La gerra al sol"

Publicat per a
Etiquetes de comentaris: , ,

8 comentaris:

  1. Helena Bonals25 de gener del 2013, a les 10:24

    "Ah, si volgués el vent que passa/ portar-me aquí el teu sospir!", m'agraden molt aquests dos versos. El vent que passa sol ser sinònim de la poesia, entremesclat en ell el sospir de l'altra persona, el que és molt ben trobat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog25 de gener del 2013, a les 19:05

      Ai, Helena, ho expliques tot tan bé!
      És un poema trist i bonic, amarat d'enyor.
      Una abraçada!

      Elimina
  2. Núria Pujolàs25 de gener del 2013, a les 14:47

    Dolç i bonic. Un petó!

    ResponElimina
  3. M. Roser25 de gener del 2013, a les 22:24

    Un poema d'amor fraternal...Hi ha tantes classes d'amor!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog27 de gener del 2013, a les 0:01

      Si, és un trist poema d'amor i d'enyor pel germà perdut.
      Petonets!

      Elimina
  4. Judit28 de gener del 2013, a les 0:09

    Senzillament... preciós!

    ResponElimina
  5. Glo.Bos.blog28 de gener del 2013, a les 0:26

    Si que ho és. Està escrit amb molta sensibilitat.
    Gràcies per la visita, Judit!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)