Gener benigne. Sota
molt d’aire verd, les coses
avui no es fan esquerpes
ni el lloc és àrid. Mira:
tres llimones, posades
a l’aspre de la llosa.
Perquè es mullen de sol
i pots considerar
sense dubte ni pressa
la mètrica senzilla
que les enllaça, et penses
que signifiquen res?
Mira, i ja han estat prou
per tu.
Cor seduït,
renuncia des d’ara,
calla. No faràs teu
el joc de tres llimones
a l’aspre d’una llosa.
Ni sabràs aixecar
protesta abans de perdre’l.
Cap surt de la memòria
no abolirà la plàcida
manera de morir-se
que tenen els records.
Gabriel Ferrater
"Menja't una cama"
Qualsevol cosa pot servir-nos d'inspiració. Tres sucoses llimones, per què no?
ResponEliminaI tant! quan un poeta té la sort de estar inspirat és fàcil escriure un poema. El mal és si li falta inspiració :(
EliminaJo també els començo a tenir repetits... :)
ResponEliminaAisss! per més que ens esforcem és difícil escapar-se de la monotonia. :(
EliminaSaps els darrers versos són com el meu estendard.....m'encanta en Ferrater i cap surt de la memòria no abolira la plàcida manera de morir-se que tenen els records.....abraçades!
ResponEliminaJa ho sé que t'agrada, Elfree. De tot el poema la frase més impactant, per mi també, és l'ultima quarteta.
EliminaAbraçades, bonica!
Potser és una mica avorrit tenir tots els dies repetits, potser algun...
ResponEliminaPetonets.
Segur que ell també els devia de trobar avorrits, pot ser per això és va suïcidar als 50 anys.
EliminaPetonets!!!
Potser t'agradaran aquestes notes http://gferrater.blogspot.com/2009/05/037-tres-llimones.html
ResponEliminaGràcies, Enric. Vaig a llegir-les ara mateix.
EliminaI gràcies, per la visita i la informació.