Avui és l'aniversari del naixement del poeta. Per recordar-lo compartim l’últim
sonet de Sol, i de dol. Una mostra més del mestratge de Foix.
Les mans en creu i el front signat amb cendra
davall, de nit, als infèrtils ribatge
on tantes veus fan cor, i vull comprendre,
i on rocs i munts aparenten imatges.
Oesc
la mar pels calancs, i els oratges,
i en antre obscur que la ment vol defendre,
m’escolt a mi. I per cingles salvatges
amb un sol crit la Nit i el Cel vull fendre!
i en antre obscur que la ment vol defendre,
m’escolt a mi. I per cingles salvatges
amb un sol crit la Nit i el Cel vull fendre!
Tot
és confús, Senyor Déu. I el meu nom,
que em dic a mi, tot alt, en cala morta,
em torna estrany. I tantes veus no entenc.
que em dic a mi, tot alt, en cala morta,
em torna estrany. I tantes veus no entenc.
I
si pels cims alimares encenc,
tot és més fosc. Senyor: feu aspra i forta
l’Única Veu, la Imatge i el Seu Nom!
tot és més fosc. Senyor: feu aspra i forta
l’Única Veu, la Imatge i el Seu Nom!
JV. Foix
" Sol, i de dol "
Mira que, mea culpa, he llegit poquíssim de Foix. Gràcies per acostar-me'l un xic més!
ResponEliminaFoix és un gran poeta, no és fàcil de llegir, però val la pena l'esforç.
EliminaGràcies a tu, Porquet! :)
Jo el tenia molt oblidat fins ara, gràcies per aquest sonet, és fantàstic!
ResponEliminaFantàstic! S'ha d'anar rellegint, cada poema és artesania pura. Una obra d'art.
EliminaQuina meravella! Foix és únic.
ResponEliminaUna meravella, aquest és l'adjectiu.
EliminaFoix és un mestre!
no en sòc lector,però reconec el que va ser
ResponEliminaVa enriquir enormement el llenguatge, a demés llegar-nos la seva meravellosa poesia.
EliminaQuina manera tan bella de pregar, fent un sonet...No està pas a l'abast de tothom!!!
ResponEliminaI menys amb aquest exuberant vocabulari!
Elimina