Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit.
Quan ella dorm i sense fer-hi esment
tomba a les grans fondàries de l'oblit,
l'abella só que clava la roent
agulla -fúria i foc- en el seu pit.
tomba a les grans fondàries de l'oblit,
l'abella só que clava la roent
agulla -fúria i foc- en el seu pit.
La que era estampa, encís i galanor
i moviment ambigu, és plor i crit.
I jo, causa del dol, de la dolçor
i moviment ambigu, és plor i crit.
I jo, causa del dol, de la dolçor
en faig lasses delícies de pecat,
i Amor, que veu, ulls closos, el combat,
s'adorm amb un somriure embadalit.
i Amor, que veu, ulls closos, el combat,
s'adorm amb un somriure embadalit.
B. Rossellò Pòrcel
"NOU POEMES"
Pintura: T. Lempicka
És preciós!
ResponEliminaSi que és bonic, Carme.
EliminaCelebro que t'agradi!
Sí, preciós!
ResponEliminaAprofitarem aquest Centenari per anar llegint la seva poesia, que, certament, és preciosa.
Eliminasegueixo aprenent amb els teus posts Glòria. Vull aprofitar per enviar-te els meus millors desitjos en aquest nou any que tot just encetem
ResponEliminaabraçades i fins aviat
joan
Pots contar! Poca cosa puc ensenyar-vos jo, res. Però si que podem compartir aquestes poesies tan magnífiques dels nostres poetes i assaborir-les junts.
EliminaUn BON 2012, Joan, amb salut, joia i poesia!
Sempre m'ha agradat aquest poema de l'estira i arronsa. Molt bonic.
ResponEliminaQuina definició per un poema! :D
EliminaJo, la veritat no el coneixia, i, certament, és molt bonic.
Quina manera d'explicar el dormir.
ResponEliminaUna manera molt poètica, el poetes ho poetitzem tot!
EliminaA mi la poesia d'en Porcel em recorda una mica la de Màrius Torres...Potser perquè els dos tenen un romanticisme nostàlgic...
ResponEliminaPetonets.
Tens tota la raó, a mi també m'ho ha fet pensar.
ResponEliminaPetons!