Damunt
de la taula hi havia:
capons
ronyons
melons
oques
moques
bajoques
i un fresseig de miloques
ensaïmades
arengades
graellades
gots de vi
romaní
i un arcàngel carafí.
Mestre Francesc salut
i molta força al canut.
Al cementiri hi havia:
vestidets de mariner
un arcàngel caganer
una tomba encoixinada
la flassada enrivetada
amb la foto manyuclada
el jardí blanc de la nit
la mà que acarona el pit
i el roserar tot florit.
Mestre Francesc la rialla
ans no arribi el cop de dalla.
Josep M. Llompart
capons
ronyons
melons
oques
moques
bajoques
i un fresseig de miloques
ensaïmades
arengades
graellades
gots de vi
romaní
i un arcàngel carafí.
Mestre Francesc salut
i molta força al canut.
Al cementiri hi havia:
vestidets de mariner
un arcàngel caganer
una tomba encoixinada
la flassada enrivetada
amb la foto manyuclada
el jardí blanc de la nit
la mà que acarona el pit
i el roserar tot florit.
Mestre Francesc la rialla
ans no arribi el cop de dalla.
Josep M. Llompart
Pintura: D. Fierros Alvaro
Quan he llegit "Homenatge" em pensava que seria una cos a més seriosa i és ben divertit!
ResponEliminaDe seriós res, Rabelais és mereix una rialla!
EliminaUn divertiment
ResponElimina:D!
EliminaQuina empatxada!
ResponEliminaMolt bona la ironia.Més val gaudir en vida, que al cementiri de res serviran els luxes i els encoixinaments.
Un banquet digne d'un gegant.
EliminaI ja ho sabem a passar-ho bé, abans que arribi la dalla!
Un plaer entrar en aquest racó!
ResponEliminaGràcies!
EliminaEl plaer són les teves visites.
Salut i molta força al canut! Quin riure, molt divertit:)
ResponEliminaAixò, això, que són coses importants.
EliminaSalut, força als canuts i riure!
I què redimonis hi feia un àngel carafí, enmig de tantes viandes...
ResponEliminaM'ha fet pensar amb els poemes del rector de Vallfogona...
Devia de fer bonic, perquè altre cosa no.
EliminaAi, no l'he llegit jo al rector. Me'l recomanes?
No te'l puc recomanar, perquè a mi no m'agrada gens ni mica...
EliminaVaja, doncs així em sembla que a mi tampoc m'agradaria.
Elimina