divendres, 11 de gener del 2013

" EL CONFORMISTA " de Angel González

Demà, 12 de gener, farà cinc anys que va morir el poeta. El recordem avui amb un dels seus poemes.




Cuando era joven quería vivir en una ciudad grande.

Cuando perdí la juventud quería vivir en una ciudad pequeña.

Ahora quiero vivir.


                  Angel González



                                                                  
                                                                                                    Viñeta de Mingote
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

16 comentaris:

  1. novesflors11 de gener del 2013, a les 9:25

    Cinc anys! Com passa el temps!
    Un poema preciós, amb el qual em puc sentir perfectament identificada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog11 de gener del 2013, a les 18:02

      Tu, i jo, i molta gent. Es un poeta sensible, que arriba fàcilment a qui el llegeix.

      Elimina
  2. cantireta11 de gener del 2013, a les 11:29

    Tanmateix, hi ha aniversaris propis que passen amb menys soroll. Tinc el mal costum d'escriure-me'n cada 22 d'agost. Costa, però cal. Recordes el poema de Corró que va llegir l'Enric? Era el dels meus 45.

    Meravellós. Has de llegir aquest, també. Voldria traduir-lo al català:
    http://www.amediavoz.com/gonzalez.htm#INVENTARIO%20DE%20LUGARES%20PROPICIOS%20AL%20AMOR


    Molts petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog11 de gener del 2013, a les 18:04

      Un fragment d'aquest poema INVENTARIO...és el que encapçala la vinyeta d'en Mingote.
      És una bona i sana costum escriure un poema el dia del teu aniversari. El que va llegir l'Enric és preciós.

      Elimina
  3. Gerònima11 de gener del 2013, a les 11:58

    Ja ja ja! que bo! un any pot donar molt, ...

    ResponElimina
  4. Sílvia 11 de gener del 2013, a les 13:26

    Que gran que és l'Ángel González, els dos versos finals són genials. Es veritat que en la vida morim moltes vegades a l'any. La gent sempre diu que el temps passa volant. I vist amb perspectiva és veritat però cada dia és ple de segons, minuts i hores. I els dies passen, en el fons, lents. Una abraçada, Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog11 de gener del 2013, a les 18:10

      Per mi l'Angel Gonzàlez és dels poetes que més connecta amb la meva sensibilitat. En tots els seus poemes trobo alguna vivència o un sentiment fàcilment identificable.
      Com passi el temps és una percepció nostra. En realitat em sembla que els que passem som nosaltres...

      Elimina
  5. Joan Abellaneda11 de gener del 2013, a les 17:32

    un poeta de l'esperit, molt enriquidor llegir-lo i recordar-lo
    abraçades glòria !
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog11 de gener del 2013, a les 18:12

      Un bon poeta i em don la impressió que devia ser també un bon home. Personalment l'admiro molt.
      Una abraçada, Joan!

      Elimina
  6. M. Roser11 de gener del 2013, a les 20:26

    Aquestes petites morts per viure un any més, són les coses que ens deceben dia a dia...
    Hi ha un parell de girs que els he trobat molt curiosos:
    Volverse menos cierto y roto por los puños...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glo.Bos.blog13 de gener del 2013, a les 0:10

      Aixo de "volverse menos cierto" és un pensament que a vegades em ve al cap quan em miro al mirall. Em veig com desdibuixada...no sé com explicar-ho.
      (Deuen ser les arrugues)
      Petonets!

      Elimina
    2. M. Roser14 de gener del 2013, a les 22:21

      Però les arrugues són molt "ciertas", ho dic per experiència...

      Elimina
    3. Glo.Bos.blog15 de gener del 2013, a les 0:50

      Ai! (sospir) d'una certesa aclaparadora!
      bona nit, M.Roser!

      Elimina
  7. Josep12 de gener del 2013, a les 23:23

    Bon homenatge, i bon poeta.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)