Diré del vell foc i de l'aigua.
Si crema molt la neu,
glaçava més la flama.
Diré de l'espasa i de l'aigua.
Si m'ha ferit la font,
em guarirà l'espasa.
Diré de l'ocell i de l'aigua.
Si llum de cims al riu,
fosca de terra l'ala.
Diré de la rosa i de l'aigua:
la mort de la mar fa
la flor més perdurable.
Diré dels meus ulls i de l'aigua.
Si tot ho mira el llac,
jo tinc les nines blanques.
Dic la pluja, la pluja, la pluja clara
i el plor de l'endinsat
sense retorn per l'aigua.
Dic el nom del no-res
enllà del fons de l'aigua.
Si crema molt la neu,
glaçava més la flama.
Diré de l'espasa i de l'aigua.
Si m'ha ferit la font,
em guarirà l'espasa.
Diré de l'ocell i de l'aigua.
Si llum de cims al riu,
fosca de terra l'ala.
Diré de la rosa i de l'aigua:
la mort de la mar fa
la flor més perdurable.
Diré dels meus ulls i de l'aigua.
Si tot ho mira el llac,
jo tinc les nines blanques.
Dic la pluja, la pluja, la pluja clara
i el plor de l'endinsat
sense retorn per l'aigua.
Dic el nom del no-res
enllà del fons de l'aigua.
Salvador Espriu
"Final del Laberint"
Jo també posaré un poema d'Espriu un dia d'aquests.
ResponEliminaSempre és interesant rellegir-lo, i aquest any hi ha un bon motiu per recordar-lo.
EliminaNo coneixia el poema, aquest any en llegirem uns quants.
ResponEliminaSegur! Confio en que se'n recordin. Té poesia molt adequada als moments que vivim, tot i que ell esperava molt de Sepharad. No sé si hores d'ara seria tan optimista...
EliminaQue maco.... !!!
ResponEliminaÉs un poema preciós, oi?
EliminaPreciós! M'he proposat endinsar-me més a la poesia d'Espriu aprofitant l'avinentesa d'aquest seu any. Fa uns anys vaig quedar-ne atrapat a través de l'obra de teatre que se'n va fer al TNC. És hora de reenganxar-m'hi!
ResponEliminaÉs un bon propòsit, Porquet. I una bona ocasió.
EliminaAl TNC al 2009, amb motiu del 25 aniversari de la mort del poeta van fer "El jardí dels tres arbres", un recull de la seva obra poètica. Magnífic.
A veure si cerque algun poema d'Espriu i participe jo també.
ResponEliminaVa, Novesflors, anima't! Espriu es mereix que el recordem.
EliminaÉs curiós darrerament he llegit més d'un poema que de les contradiccions en fa vers...La neu que crema, la flama que glaça...Molt bonic!
ResponEliminaJo també en posaré algun, més endavant.
Tens tota la raó! L'altre dia en va sortir un que precisament és titulava "Las contradicciones".
EliminaM'agradarà llegir el poema que escolleixis pel teu bloc!
Petons!
Un poema que retrata la permanent contradicció humana.
ResponEliminaHo defineixes molt bé, Rafel. Som ben contradictoris.
Elimina