dimarts, 8 de gener del 2013

" A MOLTS LLOCS " de Agustí Bartra

A molts llocs del món hi ha blat, cançons, fulles i campanes...que poden semblar molt lluny des de l'exili.


     A molts llocs d'aquest món hi ha grans espais de blat madur
    amb cels on les cançons tenen un joiós vol segur.

    A molts llocs d'aquest món el dia cau com una poma
    - que l'arbre de la nit ha madurat - de llum i aroma.

    A molts llocs d'aquest món hi ha torres negres d'anys i pluja
    amb campanes immòbils que escolten tota veu que puja.

    A molts llocs d'aquest món l'amor triomfa amb ses corones,
    i els mars alcen, tranquils, la joia blanca de ses ones.

    A molts llocs d'aquest món les hores van trenant sa dansa
    de tombes i bressols amb peu lleuger que mai no es cansa.

    A molts llocs d'aquest món, blat, cançons, fulles i campanes,
    amor, bressols i tombes ...
Oh cor feixuc, què més demanes?
                                                                        
                                                                            Agustí Bartra
                                                                           " L’arbre de foc "
                                                                            Camp d'Agde, 1939


10 comentaris:

  1. En Bartra és un gran desconegut per mi.

    Aquest poema m'ha agradat, els sentiments són els mateixos et trobis on et trobis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un bon poema. I Bartra escriu molt bé.
      Al bloc hi ha un parell de poemes més, l'anirem llegint.
      Una abraçada, Quadren!

      Elimina
  2. Molts llocs d´aquest món voldrien ser l´objecte d´un poema. Aquest el desconeixia i m´ha agradat molt.
    Bon dia Glòria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un bon poema. M'alegra que t'hagi agradat.
      Bona nit, Pais!

      Elimina
  3. Lo meu amic Miquel Pujadò en va fer tot un disc amb els poemes d'en bartra.. Serà que canta...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho he buscat, però no he trobat aquesta poesia. He posat un enllaç a un altre poema de Bartra del bloc: "Quan de mi finalment":

      http://elglobosblog.blogspot.com.es/quan+de+mi+finalment

      Elimina
  4. Bonica manera d'expressar la universalitat de certs sentiments. Tot i que lluny del teu lloc alguns d'ells es poden accentuar o bé, al contrari, apaivagar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La nostàlgia pot arribar a ser molt forta, o la malenconia, però amb el temps potser s'apaivagaven. No ho sé, no ho he viscut, de tota manera cada persona ho deu sentir diferent.
      Bona nit, Porquet!

      Elimina
  5. Segurament el lloc on vivim no és important...el que compte és les vivències que hi tinguem, que poden ser plaents a qualsevol lloc, perquè les portem amb nosaltres...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'imagino que una persona intel·ligent mira d'adaptar-se a on li toca viure. I pot arribar a ser molt feliç. Però el fet d'haver de fugir del lloc on vius deu ser traumàtic i ha de marcar els sentiments de qualsevol.
      Petonets!

      Elimina