dimarts, 15 de gener del 2013

"DE DALT DE TOT DEL CEL" de J. Salvat Papasseit

Un poema poc conegut de Salvat Papasseit, però que trobo encantador.


De dalt de tot del cel
els pobles en la nit semblen brasers encesos
I perquè entra la vetlla brillen més els estels
 s’acosten a la terra i s’escalfen les mans
i el cos i els peus
I li ofrenen la Óssa com un penell de flors :

Entremig la rosada
els dematins les cullen els pastors.

                      Joan Salvat Papasseit
                          "L'irradiador del port i les gavines"
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,

8 comentaris:

  1. Carme Rosanas15 de gener del 2013, a les 1:10

    Joan Salvat Papasseit sempre em té robat el cor, per més que el llegeixi.

    Gràcies... me'l prenc com un regalet, dolç!

    ResponElimina
  2. Quadern de mots15 de gener del 2013, a les 5:37

    Per això m'agrada llevar-me d'hora, per tenir la sort dels pastors ;-)

    ResponElimina
  3. M. Roser15 de gener del 2013, a les 20:30

    No el coneixia, realment preciós...
    Els estels s'acosten a la terra per escalfar-se les mans...I jo vull ser una pastoreta!
    Petonets.

    ResponElimina
  4. sargantana17 de gener del 2013, a les 11:24

    es molt maco
    i l'imatge que has escullit li escau d'allo mes be

    molts petons Gloria

    ResponElimina
  5. Glo.Bos.blog17 de gener del 2013, a les 13:19

    Si, és la imatge que buscava, no sempre es te tanta sort!
    M'alegra la teva visita, fa dies que estàs calladeta...
    Petons, bonica!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)