dijous, 17 de gener del 2013

" FONT DE MUNTANYA "

Aquest petit poema el vaig trobar en una font prop de Collformic, durant un passeig pel bosc.  Guerau de Liost  era el nom de ploma amb que firmava Jaume Bofill i Mates.


Oh, aigua nacrina
germana de la llum
que et perds feta polsina 
com volador perfum!

Que cantes nit i dia
i en prodig devessall
cascadejant avall
escampes l'alegria.

               Guerau de Liost

8 comentaris:

  1. Preciós. Les fonts improvisades de muntanya estan són magnífiques, fresques, reconfortants, un punt on aturar-se a descansar i gaudir.

    M'enduc el poema Glòria que recullo tots els escrits on em trobo aquest refrescant devessall.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les fonts són el destí d'una passejada o un breu repòs en una caminada llarga, i, en aquest cas motiu d'un poema.
      M'alegra que el trobis bonic!

      Elimina
  2. Res millor que l'aigua fresca de font de muntanya després d'hores de caminar... quin goig!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu no cal que et ponderin les virtuts d'aquestes fonts muntanyenques, que ja les coneixes prou bé.
      Un glopet i quedes com nou!

      Elimina
  3. Poema totalment noucentista. No el coneixia, i mai no havia vist comparar l'aigua amb el nacre. Interessant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment noucentista. No sé si està recollit en algun llibre. Jo el vaig trobar casualment al costat d'una font durant una excursió. Em va semblar bonic i el vaig copiar.

      Elimina
  4. És ben bé així, les fonts de muntanya escampen alegria a dojo...I l'aigua refresca als caminants assedegats...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són un regal més de la Natura. Fresques, acollidores ...i poètiques.
      Petonets!

      Elimina