És més endins que
la paraula brolla,
m’ha dit la veu, filtrant-se com una aigua
pel serpentí de fulles.
m’ha dit la veu, filtrant-se com una aigua
pel serpentí de fulles.
No sé l’hora ni
el lloc, no sé el camí,
estimo el vent, les roques i les aigües.
Ones d’aire no passeu
tan amoroses. Com el vespre caic,
m’estenc sobre la terra; veu d’herba,
secreta, veu de tot, un amb vosaltres,
cap a la nit; foscor, ho empares tot.
estimo el vent, les roques i les aigües.
Ones d’aire no passeu
tan amoroses. Com el vespre caic,
m’estenc sobre la terra; veu d’herba,
secreta, veu de tot, un amb vosaltres,
cap a la nit; foscor, ho empares tot.
Joan Vinyoli
Sí, un poema magnífic.
ResponEliminaSaps, em quedo amb "Com el vespre caic" aquí, un caure positiu. Tot sovint les caigudes ens són favorables i ens omplen i ens revifen.
Bona setmana.
Les caigudes propicien replantejar-se coses que funcionen per inèrcia. I això sempre serà positiu.
EliminaBona setmana, bonica!
Parla de la creació poètica? Quina meravella!
ResponEliminaA mi també m'ho sembla, encara que segur es poden trobar altres lectures.
EliminaNo m'estranya que dediquin un any a aquest gran poeta.
ResponEliminaFita
S'ho mereix, el tenien una mica oblidat.
EliminaM'ha sorprès, gratament, que commemorin tant el seu Centenari.
reakment fantástic.
ResponEliminaSi. Vinyoli és un dels grans.
Eliminaun poema amb una estructura diferent i curiosa que el fa de rellegir i rellegir , amb un contingut molt ric
ResponEliminaun plaer de lectura
records glòria ! ;-)
I quant més el llegeixes i rellegeixes més t'atrapa, oi?
EliminaUn plaer la teva visita!
Una abraçada, Joan :D
"Estimo el vent, les roques i les aigües"...Molt bonic!
ResponEliminaBon vespre, Glòria.
Un sentiment compartit, oi, Roser? Però ell ho diu molt ben dit.
EliminaBona nit, i petonets!
Caram.... !!!
ResponEliminaT'has quedat bocabadada o esmaperduda?
Elimina;)
He descobert a Vinyoli aquest any, amb Domini Màgic. M'agrada molt
ResponEliminaJo ara estic llegint "Ara que és tard" i també és boníssim.
Elimina