D’un vell color de plata
jo voldria que fossin
els meus versos: d’un noble,
antic color de plata.
jo voldria que fossin
els meus versos: d’un noble,
antic color de plata.
Davant la mort, que porta
secrets senyals del rostre
que jo veig en mirar-me,
cerco amb ells extingides
veus del mar, pas de núvol,
les distants primaveres.
secrets senyals del rostre
que jo veig en mirar-me,
cerco amb ells extingides
veus del mar, pas de núvol,
les distants primaveres.
Trist i lliure, camino,
davant la mort que em mira,
a la llum, per la plata
antiga dels meus versos...
davant la mort que em mira,
a la llum, per la plata
antiga dels meus versos...
Mrs. Death
Pintura: C. Canas
Aquest poema té un gran valor i no es paga ni amb plata.
ResponEliminaUn valor immens el de la paraula!
EliminaVersos de plata. Curiosa metàfora.
ResponEliminaCuriosa i bonica.
EliminaVersos de plata, que fan el camí que mena a l'infinit.
D'or, l'altra banda.
ResponEliminaD'or, sempre, els versos recitats.
Gràcies.
La millor manera de compartir poesia: recitar-la entre gent que l'estima, com diumenge passat, Jordi.
EliminaEm va deixar molt bon record la vetllada a "El viejo piano". Gracies pels teus versos.
De plata i molt més, els seus versos. Recordo molt especialment el dia de la mort d'Espriu; fa 30 anys, tal dia com avui, havia nevat, feia un fred que pelava i jo estava fent el trasllat al pis on visc. Passa el temps i gairebé no ens n'adonem...
ResponEliminaUna abraçada, Glòria!
Passa el temps, queden els records, les vivències i la poesia d'Espriu,
Eliminasempre magnífica.
Abraçades, Montse!
Vol els versos color de mar! No el coneixia aquest poema, el trobo una mica trist...
ResponEliminaPetonets.
Poques vegades és alegre Espriu. I a sobre el poemari es titula "Mrs.Death" o sigui que el tema no dona per molta gresca.
EliminaPetonets!
Que bonic!
ResponEliminaSi, jo el trobo un poema preciós!
ResponEliminahola
ResponElimina