buido el calaix on guardo l’inservible
passo recompte dels moments de llum
i els de sorpresa.
quan apreta la fam cal remoure el passat
com qui remou l’ampolla buida
d’essència, i aspira el buit encara perfumat,
o remena el cubell de les deixalles
per si ha llençat alguna cosa de profit.
potser els racons feliços
viuen al fons d’un munt de brossa.
F. Garriga i Barata
La felicitat és un cd que havies perdut entre tots els cds de música que vas dir que no escoltaries més, perquè et posaven de mala llet. O la brusa que encara et va bé quan estàs a punt de llençar-ne més. La felicitat és un gat, imprevisible.
ResponEliminaFantàstic!!
Moltes coses, coses petites ens poden omplir d'alegria. Només cal tenir en els ulls la mirada precisa per reconèixer la felicitat.
Eliminameravellós, sentida pèrdua..... som molts els que tenim un calaix paregut
ResponEliminaEns deixa un llegat de poesia per recordar-lo.
EliminaTots tenim un calaix ple de records, tan tendres que a voltes ens posen llàgrimes als ulls.
M'agrada moltíssim. Remenar en les escombraries és com fer-ho en l'inconscient.
ResponEliminaI a vegades s'hi troben sorpreses. O coses que no hauries de haver llençat.
EliminaEns veiem diumenge!
Troballes inesperades.
ResponEliminaFelicitat retrobada.
Coses que s'han de recuperar, perquè són valuoses en essència.
EliminaNo havia sentit mai a parlar del poeta, un poema per reflexionar. Es maco.
ResponEliminaCert, Loreto, es un poema breu però que fa pensar.
EliminaM'agrada la metàfora del flascó de perfum.
Va a l'essència de les coses. Quants moments feliços hem arraconat perquè volíem oblidar-nos d'altres!
ResponEliminaTens raó, Consol, a vegades no volem buscar entre la brossa per por de trobar coses que ens fereixin més que coses de profit. I ens les deixem perdre.
EliminaGairebé seria millor agafar els calaixos i llençar-ho tot...M'agraden les coses més endreçades!
ResponEliminaPetonrts.
Seria lo més pràctic, M.Roser,...però no és gens fàcil, al menys jo no ho ser fer.
EliminaPetonets!