XXVIII
Penso en vosaltres,
ametllers de Siurana,
blanca esperança
d'efímeres banderes
en l'aspror irremeiable.
ametllers de Siurana,
blanca esperança
d'efímeres banderes
en l'aspror irremeiable.
Carles Riba
Grans poetes, grans poemes. Un petit recull de poesies que m'han fet sentir, somniar, vibrar. I dels escriptors que amb la sensibilitat de la seva ploma les han creades.
És exactament així, blanca esperança entre l'aspror irremeiable, el temps que fa ara.
ResponEliminaÉs una imatge bellíssima la que evoca el poema i molt metafòrica.
EliminaCiurana és un poble que inspira els poetes.
ResponEliminaEl conec força bé, encara que fa temps que no hi vaig, i és un lloc impressionant, no és estrany que inspiri als poetes.
EliminaAvui, els flocs de neu, devien fer companyia a les flors de l'ametller...
ResponEliminaPetonets.
Ahir vaig anar a Vallvidrera i vaig pensar en el poema de Maragall:
EliminaAvui ha caigut neu damunt les flors
i damunt de les coses primerenques:
un matí de blancor que el sol ha fos.
Petonets, M.Roser!
Sí, el primer arbre en florir, al menys al meu territori més proper. Pel gener ja s'avança a tots. Efímer, valent i molt bell, l'ametller.
ResponEliminaSi, Carme, és un arbre valent i molt bell, un arbre admirable.
EliminaI les ametlles són tan bones...
En naquesta època, tots els anys retornen els ametllers amb la seua bellesa.
ResponEliminaEnmig del fred i la neu és admirable la seva tenacitat, volen florir cada any el primer de tots. I un regal pels ulls de qui enyora la primavera.
EliminaSón precioses, com el poema
ResponEliminaL'ametller i les seves flors tenen un simbolisme especial , per lo belles que són i per agosarades.
Elimina