Esperant un vaixell
que no venia
la vida es va passar
i aclucà els ulls mirant
la llunyania
que junta cel i mar.
És trist; però no tant
en comparança
d'aquell que sobreviu
a l'esperança
i ja sap que el vaixell
no ha de arribar.
Joan Alcover
Aquarel·la: F. Rei
He vist el vaixell davant dels ulls de qui se'l mirava. Potser en el text on convergiran els ulls trobarem el port que ens esperança.
ResponEliminaUn petonarro...
Si has vist el vaixell vol dir que existeix, i si és així, si no arriba l'anirem a buscar.
EliminaMolts petonarros!!!
Un gran poema i una més gran encara reflexió.
ResponEliminaPer rumiar-hi, seriosament. Jo no sé si hi estic gaire d'acord, perquè si sabem que un vaixell no ha d'arribar, en comptes de l'esperança en va, podem esperar una altra cosa, un avió, un tren o una bici. Clar que si esperem no sabem que no ha d'arribar i ens pensem que sí. Tot té diverses maneres de mirar-se. I és que jo mai no he acabat de compartir la bona fama que té l'esperança.
L'esperança, com la il·lusió, ajuden a suportar la vida; el que no es pot ser és un somiatruites, un il·lús. Com bé dius, si sabem que el que esperem és un impossible millor és conformar-se amb una metafòrica bicicleta.
EliminaPot ser si que entre uns i altres em sobrevalorat l'esperança...
En Bob Dylan, segurament que sense voler, li va copiar el títol d'una de les seves cançóns: "El dia que el vaixell vindrà"
ResponEliminaO que no vindrà...
EliminaEl poema no ho deixa gens clar.
Diuen d'algú que de tant mirar el mar esperant el vaixell, se li va entristir la mirada...
ResponEliminaPetonets.
Oh, això és molt poètic i molt trist!
EliminaMillor és mirar el mar, sempre canviant, sempre majestuós sense esperar vaixells hipotètics.
Petonets!
Crec en l'esperança de ser capaços de continuar camí, tant si ve el vaixell com si no, perquè sempre tindrem la mar.
ResponEliminaUna esperança positiva, que no és conformi en mirar solament. Si el vaixell no arriba segur que trobarem d'altres coses igual o més interessants en el mar.
Eliminaestic convençuda que aquest vaixell ens portara a ítaca! i si no sabrem nedar....seriosament la poesia molts cops és pura filosofia de vida
ResponEliminaArribarem a Ítaca en vaixell, fent crol o braça marinera.
EliminaOh, i tant!
Si que és trist, jo crec que deixaria d'esperar
ResponEliminaDeixar d'esperar deu ser encara més trist, a no ser que posis la il·lusió en altres coses.
Elimina