En el fondo del mar
hay una casa de cristal.
hay una casa de cristal.
A una avenida
de madréporas
da.
de madréporas
da.
Un gran pez de oro,
a las cinco,
me viene a saludar.
Me trae
un rojo ramo
de flores de coral.
Duermo en una cama
un poco más azul
que el mar.
Un pulpo
me hace guiños
a través del cristal.
En el bosque verde
que me circunda
—din don... din dan—
se balancean y cantan
las sirenas
de nácar verdemar.
Y sobre mi cabeza
arden, en el crepúsculo,
las erizadas puntas del mar.
a las cinco,
me viene a saludar.
Me trae
un rojo ramo
de flores de coral.
Duermo en una cama
un poco más azul
que el mar.
Un pulpo
me hace guiños
a través del cristal.
En el bosque verde
que me circunda
—din don... din dan—
se balancean y cantan
las sirenas
de nácar verdemar.
Y sobre mi cabeza
arden, en el crepúsculo,
las erizadas puntas del mar.
Alfonsina Storni
Potser ja era un poema premonitori, sobretot els darrers versos.
ResponEliminaSi, els darrers versos ja són menys riallers, menys infantils que els anteriors.
EliminaColpidor, tenint en compte el seu suicidi... Qui sap si la imaginació li servia per fugir de la realitat o donar-se forces per fer-ho. Costa d'imaginar. Aquest poema realment sembla un conte infantil.
ResponEliminaVa tenir una vida intensa i no massa feliç, imagino que seria la malaltia la que la va abocar al suïcidi, la gota d'aigua que la va desbordar.
EliminaSorprenent. Jo tampoc m'ho imaginava tenint en compte com va acabar la seua vida.
ResponEliminaNo sé exactament quan va escriure aquest poema, ho he buscat, però no ho se trobar, però és una mica desconcertant pensant quin va ser el seu final.
EliminaEls poemes infantils m'agraden molt, sempre :)
ResponEliminaAquest és realment bonic, tan colorit, tan visual. I té bon ritme. A mi també m'agraden.
Elimina;)
Realment les persones som ben estranyes...Ser capaç de fer un poema tan infantil i bonic, no és el perfil d'una persona que acaba suïcidant-se....Has escoltat mai la cançó Alfonsina i el mar? És molt bonica!
ResponEliminaPetonets.
Si que desconcerta, però la vida d'Alfonsina no va ser un camí de roses; la mort d'un esser estimat i una malaltia amb mal pronostic poden capgirar l'enteniment d'una persona.
EliminaLa cançó m'agrada molt, en algunes versions m'eriça la pell.
Petonets!
No podem saber què hi ha en la ment d'un suïcida. A la de l'Alfonsina hi havia una càrrega de poesia. Potser finalment aconseguí gronxar-se amb les sirenes.
ResponEliminaEs tranquil·litzador pensar-ho, pensar que finalment trobés la pau entre les sirenes.
Elimina