Amic, et citaré al cor d’una petxina.
Petit ocell, ajoca’t en el pit de l’onada.
Dóna’m la llengua, amor. Dóna’m la sal.
I dóna’m també
aquest dolç llangardaix que en duu follia
quan s’enfila per l’herba.
Ben a pleret, que ens hi atrapi l’alba.
M.Mercè Marçal
"Foguera Joana"
Pintura: A. Cazorla
Que bé entra el poema de la malaguanyada Maria Mercè.
ResponEliminaCom el llargandaix.
;-)
EliminaSi, exactament com el llangardaix foll.
Dolcíssim!!!
ResponEliminaEs llegeix i queda un somriure als llavis.
EliminaNo només són els poemes, Glòria. És que les imatges amb què acompanyes els poemes hi van que ni pintades. Una abraçada ben gran.
ResponEliminaGràcies, Teresa, tu que em mires -i llegeixes- amb bons ulls.
EliminaNo sempre trobo la imatge que tinc al cap, però ho procuro.
Una abraçada, bonica!
I l'alba farà brillar la rosada de la nit, com un gran mirall...
ResponEliminaPetonets.
Ui, M.Roser, que romàntica i poètica que estàs! Es molt bonic això que has dit.
EliminaPetonets!
Maquíssim. Bon cap de setmana.
ResponEliminaGràcies, Loreto, m'agrada que el trobis bonic.
EliminaBona setmana!