Cor meu, has vist com la tardor encomana
aquesta eixorca i resignada sort
d'anar mirant l'espiga que es desgrana,
i el pàmpol sec engavanyant-se d'or.
El somriure, al teu llavi ha mort la grana,
i l'enuig t'ha tingut lligat al port.
saps que la inútil pellerofa humana
ni surarà en les aigües del record!
Mes ai! No sies peresós ni tímid,
romp aquest glaç que t'ha imposat el límit:
cerca en el fons del teu reialme intern
alguna veu de ressonància pura
i un amor molt més viu que la natura
que et faci creure que seràs etern!
J.M. de Sagarra
sempre aprenc alguna cosa veus no sabia que el gran Segarra morís un vint- set de setembre
ResponEliminaabraçades i vots
Doncs, si, això és el que diu la biografia, Elfree.
EliminaBon dia i bons vots!
M'encanta en Segarra...Quina casualitat que avui s'escaigui amb aquest aniversari, segur que li hagués agradat ser-hi!
ResponEliminaPetonets.
És un poeta amb gran facilitat per versificar i d'estil molt personal.
EliminaCrec que si, que li agradaria ser present tal dia con aquest.
Per molts anys Segarra! Ets immortal.
ResponEliminaA partir d'avui, aquesta data serà encara més recordada.
I tant, Xavier, jo no la oblidaré mai.
EliminaAra a esperar.
El primer tercet és encoratjador de debò.
ResponEliminaNo podem defallir. Ens ho recorda el poeta en l'aniversari de la seva mort. Avui menys que mai.
Elimina