Martí i Pol té poemes per tots els mesos dels any, per totes les estacions, per qualsevol circumstancia. Avui ens parla d'aquest mes que ens acosta a la tardor.
El setembre anuncia
la tardor que s'apropa
cada dia.
Sota un cel d'un blau tendre,
la natura ens ensenya
a comprendre
que l'estiu que s'acaba
ha deixat tots els arbres
plens de saba per passar
la hivernada
sense cap por del vent
ni la gelada.
Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema
i el pàmpol d'or convida
a renovar la força
de la vida.
Tornarem a l'escola
que ja deu estar trista
tota sola
i amb els amics de sempre
celebrarem amb joia
el setembre.
M.Martí i Pol
la tardor que s'apropa
cada dia.
Sota un cel d'un blau tendre,
la natura ens ensenya
a comprendre
que l'estiu que s'acaba
ha deixat tots els arbres
plens de saba per passar
la hivernada
sense cap por del vent
ni la gelada.
Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema
i el pàmpol d'or convida
a renovar la força
de la vida.
Tornarem a l'escola
que ja deu estar trista
tota sola
i amb els amics de sempre
celebrarem amb joia
el setembre.
M.Martí i Pol
Esperem la tardor, en aquest setembre encara lluminós.
ResponEliminaL'estiu és resisteix a desaparèixer, és més suau, més discret, però segueix ple de llum, encara.
EliminaÉs el que més enyoro a la tardor, les hores de llum!
De vegades em fa ràbia no saber participar en els vostres blocs poètics perquè és un món i un llenguatge que em queda molt allunyat. Entenc que és una mancança més de les que tinc a la meva vida, però és així i em costa reconduir-ho. Em sap greu perquè sé que entreu a casa meva a comentar els meus posts i em costa molt poder-vos correspondre com cal. Malgrat tot, Martí i Pol és un dels pocs referents poètics que tinc (junt amb Machado i Neruda). La meva mare s'ha encarregat repetidament de regalar-me diferents llibres de Martí i Pol i és del poc que conec. I m'agrada. Potser perquè és planer, perquè el sento proper, perquè el seu ritme me'l sento meu. I setembre és, com deia el poeta, l'anunci de la tardor que s'apropa. M'agrada acabar l'estiu i començar aquestes estacions de tranquil·litat i canvi, tardor, de fred i silenci, l'hivern, i de la verdor i el rebrot de la vida. I el setembre m'ho anuncia, com al poeta, i en gaudeixo. Gràcies, Glòria!
ResponEliminaNo pateixis gens, Ignasi, ho entenc perfectament. A mi, que m'agrada la poesia com saps, moltes vegades se'm fa complicat comentar poemes, em fa por caure en frases fetes i repetitives. Els poemes provoquen sentiments i no sempre és fàcil explicar-los.
EliminaMartí i Pol té una poesia generalment força propera i gràcies a que ha estat musicats els seus poemes són molt coneguts.
Si comento al teu blog és perquè trobo interessants els teus posts.
Sovint trobo els teus comentaris a "El que em passa pel cap",
i estic contenta. I estic contenta de que em visites al "Glo.Bos", encara que sigui d'incògnit ;-)
El setembre és inspirador, engrescador. I en paraules de M,M, Pol, encara més.
ResponEliminaSetembre és un més bonic, amb moltes emocions compartides. S'acosta la tardor i com cada any, la Natura és renovarà per oferir noves flors a la primavera.
EliminaA mi m'agradava molt la tardor, el tornar a l'escola.
ResponEliminaDevies de ser una nena aplicada, Helena, bona estudiant. A mi no és que entusiasmes l'escola, però després d'unes llargues vacances gairebé ho agraïa.
EliminaQue bé, s'apropa la tardor, la meva estació preferida...
ResponEliminaPetonets.
A mi no em desagrada la tardor, l'únic que m'entristeix son quan els dies és fan tan curts...
EliminaPetonets!
He, he, el tenia programat per penjar-lo d'ací a uns dies, aquest poema. Supose que no et fa res, és per no deixar-ne un sense posar ja que estic posant tots els mesos.
ResponEliminaLa tardor m'agrada molt especialment, és com una sensació tranquil·la i daurada que m'envolta i ho envolta tot.
Eh, Novesflors, es clar que pots posar el poema! Ni que tingues jo l'exclusiva... És una bona idea recopilar tots els mesos al mateix blog.
EliminaCom que faig tres posts amb poemes cada setmana a vegades em costa triar. Em van molt bé els aniversaris i les diades...i els mesos i les estacions. Estava dubtant entre aquest i un de la Joana Raspall que he deixat per més endavant.
Ens lleguin. Una abraçada!
tal dia com avui a tots els escolars no crec que els faci massa gràcia aquest poema, ni la tardor.
ResponEliminaEn canvi jo si en tinc ganes de que marxi aquesta calor tant llarga d'aquest any
Doncs mira, Joan, no ho sé, les netes grans encara estan de vacances i els altres penso que ja tenien ganes d'anar a la escola a jugar amb els companys, farts de jugar amb ninotets virtuals.
EliminaLa calor segueix empipant, jo també tinc ganes de que marxi.
Com a escolar puc dir que estic d'acord amb en Joan. "No vull anar a cole, ni que sigo la sinyoreta!" :-)
EliminaI que la calor m'ha permès de surar en suor, també. Però he estrenat vestits moníssims ;-D
Vestits moníssims, com el modelet del Zurich, per exemple!
Elimina;-)
M'encanta la tardor.
ResponEliminaD'aquí una setmana ja tindrem aquí l'encantadora tardor.
EliminaUn poema d'un blau tendre.
ResponEliminaHas sabut visualitzar el color del poema, Consol. Jo també l'he vist així.
Elimina