Te llaman porvenir
porque no vienes nunca.
porque no vienes nunca.
Te llaman: porvenir,
y esperan que tú llegues
como un animal manso
a comer en su mano.
Pero tú permaneces
más allá de las horas,
agazapado no se sabe dónde.
... mañana!
Y mañana será otro día tranquilo
un día como hoy, jueves o martes,
cualquier cosa y no eso
que esperamos aún, todavía, siempre.
Àngel Gonzalez
està.... por venir.....un altre trobada com la del Zurich. Encantat de saludar-te en directe, hi tornaria ara mateix.
ResponEliminaAquesta trobada segur que arribarà. Els blogaires som gent sociable i ens encanta reunir-nos.
EliminaVa ser un plaer conèixer-te personalment i espero poder saludar-te de nou ben aviat.
Una abraçada!
Més val que no esperem tant i ens dediquem a viure ara.
ResponEliminaEm sembla una idea excel·lent. Vivim, intensament i tant com es puga!
EliminaQue vingui, l'atzar. Que sigui valent i s'atreveixi a canviar el rumb del present. Que no digui "et pressentia". Que canviï els objectes de lloc i em faci fer mapes de tot el que desconec, i hagi de comprar agulles vermelles per a situar-me. Que vingui, qualsevol dia, sense trucar, per a viure'm.
ResponEliminaCrec que l'atzar també és un animalet esquiu que mai ens vindrà a menjar a la mà i que si volem canviar les coses tindrem que prendre nosaltres la iniciativa i començar a moure-les de lloc.
EliminaL'atzar, la casualitat, el destí estan sobrevalorats, penso
Esperem que el nostre sigui un pervindre que es faci realitat ben aviat...
ResponEliminaPetonets.
Ai, Roser, jo també ho espero.
EliminaPerò caldrà ajudar-lo, ara s'acosta el moment de la veritat.
Petonets!