Adéu, orenetes.
Torneu l'any que ve. La branca florida traurà el cirerer. Rovell a les teules; silenci del niu. Sou fora vosaltres, és fora l'estiu. I encar la figuera té el fruit secanell. Hi llu la ferida del bec de l'ocell. Un vol de cardines s'eixampla de lluny. La ronda no para, la vida s'esmuny. Pel desert de l'aire, si altre ocell no hi ha, el pit-roig vindria mon vidre a trucar. Tot passa, mes torna i arriba i se'n va.
Tomàs Garcés
Aquarel·la: Lineke Zubieta
|
Grans poetes, grans poemes. Un petit recull de poesies que m'han fet sentir, somniar, vibrar. I dels escriptors que amb la sensibilitat de la seva ploma les han creades.
dimarts, 22 de setembre del 2015
"RONDA D'OCELLS" de Tomàs Garcés
Oficialment avui a les 10h 21m comença la tardor. Les orenetes ho saben. Ho explica en un encantador poema el barceloní Tomàs Garcés.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Una bona manera de començar la jornada, amb aquest poema i aquesta imatge. I una bona manera de donar la benvinguda a la tardor! Bon dia, Glòria! Que tinguis molt bona estació!
ResponEliminaÉs un poema senzill i dolcet, bo per començar la tardor, bo per començar el dia.
EliminaLa tardor és una estació bonica amb una llum especial, l'únic que en desagrada són aquest dies tan curts que té.
Ja tornaran
ResponEliminaJa ho deia l'altre:"Volveran las oscuras golondrinas..."
EliminaL'instint les guia!
Bon poema per estrenar la tardor, Glòria. A mi, la tardor m'enamora. Que sigui molt bona per a tu!
ResponEliminaUna abraçada!
Gràcies pels teus bons desitjos, Montse!
EliminaÉs una estació serena que convida a omplir el dia de petits plaers: relaxants passejades, tranquil·les lectures...
Jo també et desitjo una tardor esplèndida!
Una abraçada!
Comença la tardor i ens hem d'acomiadar de les orenetes. Un bell poema.
ResponEliminaVan i venen. Anuncien la primavera i la tardor. I a demés inspiren bells poemes.
Elimina:-)
Els esperarem... tornaran, segur. Un poema molt innocent amb un ritme bonic i agradable.
ResponEliminaUna mica infantil, potser, sembla una cançó, però penso que és bonic i oportú per saludar a la primavera.
EliminaM'agraden els poemes d'en Garcés, els trobo senzills i entranyables...
ResponEliminaJa fa dies que les orenetes es reuneixen als fils de la llum, elles hi entenen molt de meteorologia!
Bona tardor, Glòria.
Són poesies les d'en Garcés molt bucòliques, parlen de la Natura, son boniques i tendres. Tu també fas una poesia així, penso.
EliminaLes orenetes tenen un rellotge molt precís que les guia: l'instint.
Bona tardor, M.Roser!
Un altre cercle que, com a tal, no té fi. Ara marxen però tornaran.
ResponEliminaAquestes o d'altres, però sempre hi haurà orenetes anunciant la primavera i el final del estiu.
EliminaBona tardor, Novesflors!