"VAIG COM LES AUS" de J.Palau i Fabre

Un poema que em fa estremir sempre, sobretot en la veu de Joan Manel Serrat.

Vaig com les aus    quan ha perdut el fill,
que giravoltem    sense haver consol,
amb crits de sang    alerten son estol
com si lo món    entrés en gran perill.

E giravolten    sens defalliment
entorn del lloc     on lo fill han deixat
e no els esparvera    la veracitat
perquè els daria    molt major turment.

Des del matí    fins que s'ha post lo jorn,
amb son rodar    inquieten l'espai,
diuen que en ells    dolor no es pondrà mai,
puix que mai més    no hauran lo fill entorn.

Sols a la nit,    vençuts per l'enderroc,
tornen al niu    com a desert castell,
senten lo cor    de sobta fosc i vell
e s'adormissen    amb la son del roc.

L'ensendemà,    amb un volar penós,
abandonant    lo niu, l'arbre i el riu,
van a l'encalç    d'un indret més galdós:
però en cap lloc    lo seu infant no viu.

Així jo vaig,    perdut de mi mateix,
a mi mateix    cercant-me eternament.
Mes jo só mut    e mut lo meu lament,
car gorja endins    lo meu dolor se peix.

                                J.Palau i Fabre 






Imatge: Chris Maynard