divendres, 19 de juliol del 2013

" LA PETXINA " de Maria Antònia Salvà

Gran poeta i amb una ploma exquisida, Maria-Antònia Salvà ens parla d'un amor que, com tot, passa i mor. Maria del Mar Bonet canta el poema.




L’amor i son record, que de la gent
i del lloc i del temps em feien lliure,
màgicament poblaven el meu viure
amb belles lluïssors d’or i argent.

Un capaltard vingué desfent miratges,
jo els doní comiat – tot passa i mor -,
i fiu engrunes mig a contracor
una petxina de llunyanes platges.

                                   Maria Antònia Salvat
                                                      “Esbart dispers”

10 comentaris:

  1. tot passa i mor... malauradament és així

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'amor no hauria de morir, al menys això és el que molts volen creure.

      Elimina
  2. No hauria de morir, però massa sovint mor, creguin el que creguin aquests molts que dius...

    ResponElimina
  3. Tot passa i tot queda. Un bonic poema d'amor i de desamor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Passa l'amor, queden els records, la nostàlgia, el dolor...
      Tu creus que hi ha amors que no moren?

      Elimina
  4. La impermanència ens defineix com a constant... m'agrada pensar que la petxina, a més, entre molts altres significats arcaics, representa en simbolisme al viatge -i al viatger en moviment...

    Des de El Far, una abraçada...

    P.S. M'ha fet un estrany l'ordinador i d'aquí que te'l torni a enviar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La impermanència constant...Això és un oxímoron?
      Des de El Far ens arriba una fresca alenada, que s'agraeix dins la canícula de la ciutat.
      Una abraçada!


      Elimina
  5. L'amor i el seu record, la feien lliure...Sempre hauria de ser així. I sí tot passa...
    Bon cap de setmana, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si tot passa queden els records. Bons o dolents.
      Bon cap de setmana. I petonets!

      Elimina