Com que no menjo per la fam que tinc,
com que no calmo la gran set que tinc,
com que no sé de canviar el meu crit
en mena de vianda,
pateixo de gana i de set i clamo retorçant-me.
Tremolo, fosc, de les arrels a les fulles
i m’omplo d’enyorança turmentada
i em perdo molt endintre del gran bosc
ple de barrancs
i sóc el gall salvatge:
m’exalto de nit quan les estrelles vacil·len,
amb ronca veu anuncio l’aurora,
tapant-me els ulls, tapant-me el crit amb les ales,
i m’estarrufo collinflat i danso,
tot i saber que em guaiten els ulls del caçador.
Joan Vinyoli
Pintura: Valladares
De pell de gallina... o de gall ;) trasbalsa...
ResponEliminaSi que és un poema trasbalsador, inquietant.
Eliminagran, molt gran
ResponEliminaGran Vinyoli, és mereix que se'l recordi.
EliminaM’agrada tot el poema, però en quedo amb la segona estrofa.
ResponEliminaBona tria. La segona estrofa és brutal.
Elimina"tapant-me el crit amb les ales", com el poeta s'amaga rere la forma. Tot el poema sembla una al·legoria de com és la veu poètica. M'agrada moltíssim.
ResponEliminaTu sempre saps trobar l'anima del poema, l'essència. Tens aquest do.
EliminaEsperem que el caçador no afini gaire.
ResponEliminaFita
Sempre hi ha caçadors al aguait i no descansen.
EliminaHi ha poemes de Vinyoli que em meravellen, com aquest.
ResponEliminaÉs un molt bon poema, en ell Vinyoli està especialment inspirat.
EliminaEsperem que el caçador no faci feina.
ResponEliminaEsperem que li surti el tret per la culata. El tema de la cinegètica mai m'ha fet gens de gràcia. :(
EliminaAquest és un crit molt salvatge...El bosc s'estremeix!
ResponEliminaBona nit, Glòria.
I els lectors. És un poema colpidor.
EliminaBona nit, M.Roser!
triadíssim, Glòria
ResponEliminaContenta que t'agradi, Jordi. De Vinyoli costa de triar, n'hi ha tants i tan bons!
EliminaSegur que prefereix continuar sent salvatge, passar gana i set i vacil·lar a les estrelles que un gall domèstic ben tip.
ResponEliminaSegur. Em sembla que ser gall domèstic no li agradaria gens, per molt tip que anés.
Elimina