divendres, 16 de maig del 2014

"BITLLET DE QUINZE" de J.Salvat Papasseit

Avui és el 120è  aniversari del naixement de Salvat Papasseit. Una vida curta i dissortada. El recordem amb un poema original i festiu de "La gesta dels estels"



l'autòmnibus
                    correcte
ara acull al nadó amb la dida que el porta

el nadó és més petit que la mamella d'ella
més petit i més bru:

-tot ell sembla una O
                                 de joguina que riu

(la mare deu ser prima
          -bella com un obsequi!)

a dintre de l'autòmnibus el nadó té olor de la llet matonada
jo penso en aquell temps
que
anant a cercar pa
em menjava la torna      si era coca ensucrada

vet aquí que -altre temps-
          jo també era un nadó

de cop me feia gran
          i em duien al fotògraf

-recordeu el retrat on sóc dalt de cavall
         un cavall arrogant
          alt i net
          de cartró:
i era com al cartell de l'Obiols-
aquell que diu:

          JA SOU
DE L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA
DE L'ENSENYANÇA CATALANA?

vet aquí que la dida
                               en amagar-se el pit
ha regada la cara a un senyor de l'autòmnibus

semblava aquelles fulles escurades de nata
  

                                              J. Salvat Papasseit 
                                              "La gesta dels estels"



Pintura F.M.Marrouch

16 comentaris:

  1. :) fa somriure... és un poema com una història de conte

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que és graciós: un bebè que sembla una O, deu ser molt grassonet!

      Elimina
  2. Sempre és bo llegir Salvat Papasseit. I aquest poema he de reconèixer que no el coneixia.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben diferent dels de "La rosa al llavis", oi?
      Salvat Pappaseit té molts registres, més tenint en compte els pocs anys que va poder dedicar-s'hi.

      Elimina
  3. El recorde molt bé, aquest poema, interpretat per l'Ovidi Montllor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'admiro molt al Ovidi, entre altres moltes coses era un rapsoda excepcional.

      Elimina
  4. Papasseit una de les mes grans veus de la nostra poesia. No podria dir en quin dels seus poemes en quedo, però per mi es especial “quina grua el meu estel
    “Vianant vora la mar
    prega pels marins que arriben;
    si veuen l'estel dansar
    moren de tant que sospiren.”

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poema realment bonic. No el tinc al blog, serà qüestió de compartir-lo més endavant.

      Elimina
  5. No coneixia el poema...Quan anava a cercar el pa, jo també em menjava la torna, encara que no fos coca ensucrada!
    Bon cap de setmana Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, si! jo ho recordo això, quan pesaven el pa i donaven torna, que mai arribava a casa
      Per cert, quin pa més bo, més autèntic.
      Bona setmana, Roser. I petonets!

      Elimina
  6. Un poema original i divertit, no el coneixia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Descriu una escena ben graciosa. Un Salvat Papasseit menys romàntic que en altres poemes, però sempre interessant de llegir.

      Elimina
  7. em sap greu no haver-hi pensat enguany en l'aniversari .....és un dels meus poetes preferits m'agraden tots els seus versos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Salvat Papasseit és un GRAN poeta. Llàstima que va estar tant poc temps entre nosaltres.
      A mi també m'agrada molt.

      Elimina