l'autòmnibus
correcte
ara acull al nadó amb la dida que el porta
el nadó és més petit que la mamella d'ella
més petit i més bru:
-tot ell sembla una O
de joguina que riu
(la mare deu ser prima
-bella com un obsequi!)
a dintre de l'autòmnibus el nadó té olor de la llet matonada
jo penso en aquell temps
que
anant a cercar pa
em menjava la torna si era coca ensucrada
vet aquí que -altre temps-
jo també era un nadó
de cop me feia gran
i em duien al fotògraf
-recordeu el retrat on sóc dalt de cavall
un cavall arrogant
alt i net
de cartró:
i era com al cartell de l'Obiols-
aquell que diu:
JA SOU
DE L'ASSOCIACIÓ PROTECTORA
DE L'ENSENYANÇA CATALANA?
vet aquí que la dida
en amagar-se el pit
ha regada la cara a un senyor de l'autòmnibus
semblava aquelles fulles escurades de nata
J. Salvat Papasseit
"La gesta dels estels"
Pintura F.M.Marrouch
:) fa somriure... és un poema com una història de conte
ResponEliminaSi que és graciós: un bebè que sembla una O, deu ser molt grassonet!
EliminaSempre és bo llegir Salvat Papasseit. I aquest poema he de reconèixer que no el coneixia.
ResponEliminaFita
Ben diferent dels de "La rosa al llavis", oi?
EliminaSalvat Pappaseit té molts registres, més tenint en compte els pocs anys que va poder dedicar-s'hi.
El recorde molt bé, aquest poema, interpretat per l'Ovidi Montllor.
ResponEliminaL'admiro molt al Ovidi, entre altres moltes coses era un rapsoda excepcional.
EliminaPapasseit una de les mes grans veus de la nostra poesia. No podria dir en quin dels seus poemes en quedo, però per mi es especial “quina grua el meu estel
ResponElimina“Vianant vora la mar
prega pels marins que arriben;
si veuen l'estel dansar
moren de tant que sospiren.”
Un poema realment bonic. No el tinc al blog, serà qüestió de compartir-lo més endavant.
Eliminaquasi es llig cantant
ResponEliminaÉs com una cançó, o com un conte.
EliminaNo coneixia el poema...Quan anava a cercar el pa, jo també em menjava la torna, encara que no fos coca ensucrada!
ResponEliminaBon cap de setmana Glòria.
Ai, si! jo ho recordo això, quan pesaven el pa i donaven torna, que mai arribava a casa
EliminaPer cert, quin pa més bo, més autèntic.
Bona setmana, Roser. I petonets!
Un poema original i divertit, no el coneixia.
ResponEliminaDescriu una escena ben graciosa. Un Salvat Papasseit menys romàntic que en altres poemes, però sempre interessant de llegir.
Eliminaem sap greu no haver-hi pensat enguany en l'aniversari .....és un dels meus poetes preferits m'agraden tots els seus versos!
ResponEliminaSalvat Papasseit és un GRAN poeta. Llàstima que va estar tant poc temps entre nosaltres.
EliminaA mi també m'agrada molt.