Deia la nit: -¿No sents quina tranquil.la pau?
Vine amb el cor ben net del desig que t'irrita
al paradís dels somnis on el meu cor t'invita.
Amaga't entre els plecs del meu sudari blau.
Deia la mar: -¿No sents el meu cor que s'agita?
La vida és un combat. Únicament l'esclau
és digne d'envilir-se en l'arena suau
ignorant el plaer de la lluita infinita.
-Ah!, deixeu-me que, las, sobre el seu pit fidel,
respiri indiferent al dilema cruel
que poseu en les vostres oracions estranyes...!
Jo no vull ésser fort ni vull ésser feliç!,
no vull més que gronxar-me indolent sobre l'abís
a l'ombra torbadora de les seves pestanyes.
Màrius Torres
Quin diàleg... i la darrera estrofa, val pel sonet sencer.
ResponEliminaCert, Pais, el poeta està especialment inspirat en els últims versos.
EliminaQue bonic!!! A vegades ens conformem amb ben poc.
ResponEliminaPer un enamorat no és poca cosa el que demana.
EliminaQuina força té l'amor!
I tant que es el més important quant estàs enamorant, tant que pot portar a fer alguna bestiesa que altre... Un poema ple de belles metàfores.
ResponEliminaSi, per això es deu dir "boig d'amor", per les bogeries que s'arriben a fer.
EliminaEl poema el trobo bellíssim, els poemes de Torres que conec són molts bonics tots.
Quines pestanyes tan boniques devia tenir la persona de qui estava enamorat el poeta.
ResponEliminaUnes pestanyes que és mereixien un sonet!
EliminaAh, la indolència, crec que no ens està permesa per molt que ho intentem.
ResponEliminaSi, Novesflors, no és fàcil ser indolent, la vida és molt exigent i no permet aquestes febleses.
EliminaJo tampoc vull ser feliç!!!
ResponEliminaGran Màrius Torres.
Grandiós, té una obra magnífica.
EliminaJo si que aspiro a ser feliç...
Qui es pot resistir al crit de la nit i la mar!
ResponEliminaBon vespre Glòria.
Un enamorat, potser?
EliminaTé tanta força l'amor! La llàstima és que no sempre dura tot el que voldríem.
Petons, M.Roser.
Per demanar que no quedi! Però té raó :-)
ResponEliminaNo vol ser fort, ni ser feliç, dues coses que poca gent refusaria.
EliminaPerò un enamorat només veu pels ulls de la seva estimada, de pestanyes torbadores, pel que diu. :-)
Caure en la boca
ResponEliminades del cabell
i així obrir-me
a la teva pell....
:-)
ais, aquest(s) de la meva terra...com me'ls estimo ;-)
Ais, els de la teva terra, si en sabeu de fer poesia!
Elimina:-)