La nit i les veus s'acosten.
La lluna seu al pedrís.
Raja una ombra de donzella
del pollanc tremoladís.
El dolor troba un cant d'aigua,
a la esquella pugen rous,
i envaeix l'anima meva
la son immensa dels bous.
Agustí Bartra
"Cançons de la llum salvada"
Pintura: L. Diaz Castillo
De Bartra m’agrada especialment “Canço de les tristes banderes”
ResponEliminaTens raó, no la coneixia i és preciosa.
EliminaSerà el pròxim que compartirem de Bartra.
Gràcies!
No havia llegir res d'ell. Sembla que ací el coneixeré. Un plaer.
ResponEliminaVal la pena, Novesflors, és un bon poeta.
EliminaEm crida l'atenció aquesta "ombra de donzella".
ResponEliminaTens raó. És una imatge ben original, molt poètica.
EliminaM'imagino aquesta lluna seient al pedrís, tot un quadre...
ResponEliminaBon vespre Glòria
La lluna és bona companya a la nit, seguda al pedrís la tenim més propera.
EliminaBona nit, M. Roser!
gràcies per portar a Bartra
ResponEliminaPeriòdicament l'anem recordant, és un poeta no massa conegut, que mereix més atenció.
EliminaLa lluna seu al pedrís. Quina imatge tan poètica!!
ResponEliminaUna imatge ben encertada. I molt bonica.
EliminaÉs fantàstic!
ResponEliminaCelebro que t'agradi, Sílvia.
EliminaUna abraçada!