Al trobar-te amb lo marit
l’endemà que eres casada,
no li deies pas ni un mot
entretant que jo passava.
I avui, després de tants anys,
al veure’t altra vegada,
li has pres lo braç sobtadament
i li has parlat amb rialles.
És que allavors vas sentit
greu pietat per la meva ànima,
i, avergonyida, tens por
que et tinga pietat jo ara.
Àngel Guimerà
Pintura Y. Alix
Felicitem-lo, doncs!
ResponEliminaBona setmana!
El felicitem i el recordem.
EliminaUna abraçada!
Quina història més curiosa, la d'aquest poema!
ResponEliminaSi, és molt descriptiu. És curiós com canvien els sentiments.
Eliminameravellós
ResponEliminaGuimerà en sap molt de sentiments i d'explicar-los.
Elimina"Qui està ara trist, i ara qui es plany?"
ResponEliminaEl sentiments canvien i l'amor no és una excepció. Al contrari.
EliminaNo coneixia aquest poema d’en Guimerà, de fet conec el seu teatre, però no la seva poesia. El poema és... no sé ni com descriure’l, poder Guimerà en estat pur? Sigui com sigui es meravellós.
ResponEliminaAmb pocs versos explica tota una història. Guimerà és un mestre en aquestes coses.
EliminaCarai, quin poema! Diria que és molt habitual el què descriu, encara que té una mica de mala bava, no? M'agrada molt!
ResponEliminaCertament és una història que passa sovint, però es nota que encara hi ha força ressentiment contra la dona que el va menysprear.
EliminaAquest poema narra, conta una història, és tota una narració.
ResponEliminaHi tant! Amb una mica d'imaginació d'aquí surt tota una obra de teatre de les que ell sabia fer.
EliminaGuimerà i Segarra, són dos autors que m'agraden molt...Els seus teatres tenen tanta força...
ResponEliminaPetonets, Glòria.
Tens raó. Guimerà en concret té unes dones amb molta força. Recordo "Maria Rosa", un personatge femení que em va impressionar.
EliminaPetonets, M.Roser!