" LLEGIDORA " de Felícia Fuster

Compartim avui un poema de Felícia Fuster  una veu, que es va apagar fa dos anys,  que parla amb molta força, d'una manera original, intransferible. La imatge correspon a la seva obra com a pintora.

Llegidora
d’absències i naufragis,
secreta com els límits que s’ignoren,
poma de sol tendríssima dins l’ombra,
gotim de blau damunt dels núvols,
això voldria ser.
Però
no sé què sóc, ni si em deformo
dintre el mirall que em gronxa
ni si m’esquinçaré per una rosa
morta o beuré l’aigua trista
del teu mirar trencat.
Porto
per passar les fronteres
les arrugues del temps i no tinc plomes
a la veu ni cap tinta que esborri
ni guants de malefici de brúixoles
perverses per a desviar
vides.
Em sé llunyana dels foratges
que busquen els secrets i els crits
de les hores lluents.
Jo vinc només per oferir-te
amb el silenci tens
el jardí
càlid dels meus braços.


                      Felícia Fuster


Pintura:Felícia Fuster