dilluns, 26 de maig del 2014

" CONVERSA " de Màrius Torres

Avui un sonet de Màrius Torres, que parla de com l'amor és el més important de tot per la persona enamorada.





Deia la nit: -¿No sents quina tranquil.la pau?
Vine amb el cor ben net del desig que t'irrita
al paradís dels somnis on el meu cor t'invita.
Amaga't entre els plecs del meu sudari blau.

Deia la mar: -¿No sents el meu cor que s'agita?
La vida és un combat. Únicament l'esclau
és digne d'envilir-se en l'arena suau
ignorant el plaer de la lluita infinita.

-Ah!, deixeu-me que, las, sobre el seu pit fidel,
respiri indiferent al dilema cruel
que poseu en les vostres oracions estranyes...!

Jo no vull ésser fort ni vull ésser feliç!,
no vull més que gronxar-me indolent sobre l'abís
a l'ombra torbadora de les seves pestanyes.

                                   Màrius Torres



18 comentaris:

  1. Quin diàleg... i la darrera estrofa, val pel sonet sencer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Pais, el poeta està especialment inspirat en els últims versos.

      Elimina
  2. Que bonic!!! A vegades ens conformem amb ben poc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per un enamorat no és poca cosa el que demana.
      Quina força té l'amor!

      Elimina
  3. I tant que es el més important quant estàs enamorant, tant que pot portar a fer alguna bestiesa que altre... Un poema ple de belles metàfores.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, per això es deu dir "boig d'amor", per les bogeries que s'arriben a fer.
      El poema el trobo bellíssim, els poemes de Torres que conec són molts bonics tots.

      Elimina
  4. Quines pestanyes tan boniques devia tenir la persona de qui estava enamorat el poeta.

    ResponElimina
  5. Ah, la indolència, crec que no ens està permesa per molt que ho intentem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, Novesflors, no és fàcil ser indolent, la vida és molt exigent i no permet aquestes febleses.

      Elimina
  6. Jo tampoc vull ser feliç!!!
    Gran Màrius Torres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Grandiós, té una obra magnífica.
      Jo si que aspiro a ser feliç...

      Elimina
  7. Qui es pot resistir al crit de la nit i la mar!
    Bon vespre Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un enamorat, potser?
      Té tanta força l'amor! La llàstima és que no sempre dura tot el que voldríem.
      Petons, M.Roser.

      Elimina
  8. Per demanar que no quedi! Però té raó :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No vol ser fort, ni ser feliç, dues coses que poca gent refusaria.
      Però un enamorat només veu pels ulls de la seva estimada, de pestanyes torbadores, pel que diu. :-)

      Elimina
  9. Caure en la boca
    des del cabell
    i així obrir-me
    a la teva pell....

    :-)

    ais, aquest(s) de la meva terra...com me'ls estimo ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ais, els de la teva terra, si en sabeu de fer poesia!
      :-)

      Elimina