" J O I A " de Rosa Leveroni

Enamorada,  Rosa Leveroni ens ofereix els seus sentiments en bells poemes lúcids i sensuals.

II

Podran florir els estels, florir les roses
i el món espurnejar de meravelles,
i sols ho copsaré dins els teus braços:
jo veig el món en la teva pupil.la.

V

Paraules sense dir, cossos en pugna,
llavis només, deixades les recances.
En la tarda d'hivern enfredorida,
has fet florir la meva primavera.

X

Has fet un collaret amb les paraules
per a ornament manyac de ma nuesa.
I m'has posat al pit gemma escollida,
aquella que de temps era esperada.

                           Rosa Leveroni 

                            "Epigrames i cançons"

" FONT DE MUNTANYA "

Aquest petit poema el vaig trobar en una font prop de Collformic, durant un passeig pel bosc.  Guerau de Liost  era el nom de ploma amb que firmava Jaume Bofill i Mates.

Oh, aigua nacrina
germana de la llum
que et perds feta polsina 
com volador perfum!

Que cantes nit i dia
i en prodig devessall
cascadejant avall
escampes l'alegria.

               Guerau de Liost

"LAS CONTRADICCIONES" de Gertrudis Gómez de Avellaneda

Un poema de la escriptora cubana  que, tot i que aviat farà 200 anys que va néixer,  té una ploma àgil i actual.

No encuentro paz, ni me permiten guerra;
De fuego devorado, sufro el frío;
Abrazo un mundo, y quédome vacío;
Me lanzo al cielo, y préndeme la tierra.

Ni libre soy, ni la prisión me encierra;
Veo sin luz, sin voz hablar ansío;
Temo sin esperar, sin placer río;
Nada me da valor, nada me aterra.

Busco el peligro cuando auxilio imploro;
Al sentirme morir me encuentro fuerte;
Valiente pienso ser, y débil lloro.

Cúmplese así mi extraordinaria suerte;
Siempre a los pies de la beldad que adoro,
Y no quiere mi vida ni mi muerte. 

                     G. Gomez de Avellaneda

"DE DALT DE TOT DEL CEL" de J. Salvat Papasseit

Un poema poc conegut de Salvat Papasseit, però que trobo encantador.

De dalt de tot del cel
els pobles en la nit semblen brasers encesos
I perquè entra la vetlla brillen més els estels
 s’acosten a la terra i s’escalfen les mans
i el cos i els peus
I li ofrenen la Óssa com un penell de flors :

Entremig la rosada
els dematins les cullen els pastors.

                      Joan Salvat Papasseit

                          "L'irradiador del port i les gavines"

" TRES LLIMONES " de Gabriel Ferrater

El poeta va escriure: «Col·lecciono dies, però els tinc tots repetits». Aquest és el poema d'un dia que va trobar tres llimones.

Gener benigne. Sota
molt d’aire verd, les coses
avui no es fan esquerpes
ni el lloc és àrid. Mira:
tres llimones, posades
a l’aspre de la llosa. 

Perquè es mullen de sol
i pots considerar
sense dubte ni pressa
la mètrica senzilla
que les enllaça, et penses
que signifiquen res?

Mira, i ja han estat prou
per tu.

Cor seduït,
renuncia des d’ara,
calla. No faràs teu
el joc de tres llimones
a l’aspre d’una llosa.
Ni sabràs aixecar
protesta abans de perdre’l.

Cap surt de la memòria
no abolirà la plàcida
manera de morir-se
que tenen els records.

                Gabriel Ferrater
                  "Menja't una cama"

" EL CONFORMISTA " de Angel González

Demà, 12 de gener, farà cinc anys que va morir el poeta. El recordem avui amb un dels seus poemes.

Cuando era joven quería vivir en una ciudad grande.

Cuando perdí la juventud quería vivir en una ciudad pequeña.

Ahora quiero vivir.

                  Angel González

                                                                  

                                                                                                    Viñeta de Mingote

" HIMENEU " de Joan Brossa

Un  poema deliciós. L'amor, la Natura, el compromís amb el sol per testimoni.

 

El matrimoni està determinat
per l'amor purament
i simplement,
i aquesta és la gran prova que imposem
al nostre amor.
Ni per curiositat, amb orgull
ho declaro,
no hem visitat cap església,
però sí que ens parem en silenci
davant aquests vells arbres.

El respecte al nostre amor
fa abstenir-nos de tot
el que sigui un negoci
o un segell o un afront.

Ens aturem a l'entrada del bosc;
ell acompanya, digne, la pregària.
ens inclinem en entrar-hi;
res no ens destorba el pas.

Ens besem com dos pans sota la gran arbreda.
I així el sol senzill declara
que som marit i muller.

                         Joan Brossa

       

" FRÀGILS MURALLES " de M. Àngels Anglada

Una poeta exigent, culta i sensible a qui no agradava que l'anomenessin poetessa, - ja que el mot li semblava tenir connotacions disminuïdes- una ploma sòlida i cada dia més valorada.

 
Fràgils muralles,
     arbres batuts pel vent entre les closes,
     com em recorden
     les reixes de silenci
     entre molts pensaments i la paraula! 

Tantes vegades
     ens és negat, germans, dir cada cosa
     amb el nom clar que una vella sang dicta!
  
                                         M.Àngels Anglada 
                                                                        "  Díptic "

" A MOLTS LLOCS " de Agustí Bartra

A molts llocs del món hi ha blat, cançons, fulles i campanes...que poden semblar molt lluny des de l'exili.

     A molts llocs d'aquest món hi ha grans espais de blat madur
    amb cels on les cançons tenen un joiós vol segur.

    A molts llocs d'aquest món el dia cau com una poma
    - que l'arbre de la nit ha madurat - de llum i aroma.

    A molts llocs d'aquest món hi ha torres negres d'anys i pluja
    amb campanes immòbils que escolten tota veu que puja.

    A molts llocs d'aquest món l'amor triomfa amb ses corones,
    i els mars alcen, tranquils, la joia blanca de ses ones.

    A molts llocs d'aquest món les hores van trenant sa dansa
    de tombes i bressols amb peu lleuger que mai no es cansa.

    A molts llocs d'aquest món, blat, cançons, fulles i campanes,
    amor, bressols i tombes ... Oh cor feixuc, què més demanes?

                                                                        

                                                                            Agustí Bartra

                                                                           " L’arbre de foc "

                                                                            Camp d'Agde, 1939

"LES GRACIOSES AMETLLES" de Josep Carner

Malgrat la vellesa, malgrat les mancances que comporta el pas dels anys,  tots conservem encant i tendresa pels amics que ens aprecien i per qui de veritat ens estima.

 Vellegen els amics igual que llurs amigues

i parlen un finíssim capvespre de tardor:

-És dolç el nostre amor i ja no vol fadigues.

Somriure de capblancs, conversa en un racó.

El temps, encara temps, de quietud s’emplena.

Hem vist les flors morint, els falciots passant.

Les fulles cauen tot besant la llum serena

i el cel és més subtil pels homes que se’n van-.

I diuen les amigues: -Oh quin bell seny, amics!

Bé hi ha per al discret, a cada tomb, delícies:

feu versos antiquats, meneu amors fictícies

i encara, a mitja llum, dieu els mots antics.

Nosaltres érem belles, un dia… Ja potser

només us oferim la malenconia.

El nostre encant només l’heu respirat un dia,

com la florida inútil que escampa l’ametller -.

I Filemon, el que era més vell, les saludà:

-Dàveu al cel, oh flors de joia i de tendresa,

no sé quina blavor dels vostres ulls apresa

i, pel camí de veure-us, ho fèieu tot més clar.

I avui encara sou plaents per als amics,

ametlles duradores, ametlles delicades

que amagueu les blancors una mica arrugades

en els vostres velluts suaus i fredolics.  

                                                 Josep Carner

"PREGARIA DE GENER" de Pere Quart

Sorneguer, irreverent, iconoclasta. Pere Quart i la seva original visió dels Reis d'Orient.

Sou els Tres, sou els Tres

Viatjants de Comerç.

El Ros,

xampany i capons del Prat.

El Negre,

perles i abrics d’astracan.

El Blanc,

cotxes cromats i artefactes.

Salveu la Cristiandat

de l’Infern amb balanç magre.

Oremus …

(Resarem un parevostre

pels qui van errats de comptes

i per llur conversió

a la sagrada àrea del dòlar.)

                    Pere Quart  

                   "Vacances pagades"

" SONET " de B. Rosselló Pòrcel

El dia 5 de gener de 1938 mort Bartomeu Rosselló Pòrcel. Nascut en 1913, aquest any es commemora el Centenari. Cada mes li dedicarem un petit homenatge compartint un poema seu. Avui un sonet, que canta Maria del Mar Bonet.

Quan ella dorm el gaudi somnolent
del vell jardí vibrant de flors i nit,
passant per la finestra sóc el vent,
i tot és com un alenar florit. 

Quan ella dorm i sense fer-hi esment
tomba a les grans fondàries de l'oblit,
l'abella só que clava la roent
agulla -fúria i foc- en el seu pit. 

La que era estampa, encís i galanor
i moviment ambigu, és plor i crit.
I jo, causa del dol, de la dolçor 

en faig lasses delícies de pecat,
i Amor, que veu, ulls closos, el combat,
s'adorm amb un somriure embadalit. 

                  B. Rossellò Pòrcel

                 "NOU POEMES"

Pintura: T. Lempicka 

" CANCÓ DE MAR " de Celia Viñas

Un poema de Celia Viñas , amb tots els colors de la mar.

Quin groc de llimona verda
té el mar al mes de gener !
Llisca la nau, i la vela
Infla l'aire mariner.
-Adéu port, rosa i taverna.
Déu em va fer mariner!

Oh, quin blau de fondalada
a l'agost per navegar!
I com s'endinsa la barca
i que hermós és el remar...
-Adéu, vinya, amiga, cala;
Déu em féu home de mar!

                Cèlia Viñas 

BON ANY NOU!!!

Ple de salut, 
ple d'amor,
ple de joia,
ple d'il.lusions
i, si no és molt demanar, de PROSPERITAT!!!

               Són els meus sincers desitjos per tots vosaltres.
                                                             
                                                             Glòria