Madura
l'horitzó en caure el dia
i uns cucs de llum van perseguint-lo
i el devoren.
Ningú no hi ha
de testimoni
sinó les banyes de la lluna, minses,
i la flauta ponentera
del vent, que es burla
- mofeta -
de l'horitzó,
dels estels,
de la lluna
i de la galta rossa
del cel.
No és hora geogràfica.
És hora de percaçar les pastores
- brunes
com el pa de taula -
tostades
de sol i de desig.
És hora de gustar el glop de llet
de les ovelles que belen pel boc
i de mastegar el bes
de les boques entreobertes
i perfumades
pels brins de farigola, mastegats
entre dent i dent.
No és hora astronòmica.
És hora de prendre les fruites madures
i de gojar la sabor de cada segon
que ens cau
assedegada
de temps i de besades.
És l'hora en què ens cau a la boca
la poma
la parpella
i el braç las
i s'encenen -llampegants- els ulls,
els mossecs
i les roses
de la carn trèmula.
........................................................
Madura l'horitzó
i madurarà -als braços-
la jova que hom espera collir.
Quin coixi, l'hora tardana,
per recolzar pastores!
Carles Salvador
"Vermell amb to major"
Pintura de Berthe Morisot
