" UNA RESPOSTA " de M. Àngels Anglada

 Amb aquest poema tanquem aquesta setmana que hem dedicat a poemes de caire patriòtic.

Una bona pregunta. Algú sap la resposta?

Ja ho sé: els poetes-pares
fan bells poemes quan els neix un fill.
També per a mi hauria estat una joia
quan vaig florir d’infants, cisellar versos,
però era una altra la feina: panteixava
per donar-los la vida, aquest llarg somni.

 
No puc dir que em prenien
temps, força, sang: eren coses tan seves
com els plors a la nit.
Les filles ara es drecen com tres àlbers
i jo us demano, amics, una resposta:
Si canto aquest país que estimo amb ira
per què no puc, no podem infantar-lo.                                     

                          Maria Àngels Anglada 

"LA CIUTAT LLUNYANA" de Màrius Torres

Quan el món que hem somniat s'enfonsa, hem lluitar per un nou de millor. I confiar en aconseguir-lo.

                                         Aux captifs, aux vaincus!...à bien d'autres, encor!           

                                                         C. Baudelaiere "El cigne"

Ara que el braç potent de les fúries aterra

la ciutat d'ideals que volíem bastir,

entre runes de somnis colgats, més prop de terra,

Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.

Entre tants crits estranys, que la teva veu pura

ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol

que creure i esperar la nova arquitectura

amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl. 

Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa!

Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,

que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner, 

batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze

que de torres altíssimes s'allarga pels camins,

i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

                             Màrius Torres 

                                  1939 

Leonardo da Vinci: Esbós de la Ciutat Ideal

" EL PRES " de Jordi Pere Cerdà

Avui, 11 de setembre, fa un any de la mort de Antoni Cayrol, veritable nom del poeta que firmava com a Jordi Pere Cerdà. Un record per ell, amb un poema molt adequat per la Diada .

   

Presoner d'un país
que pinta sobre el mapa
l'hexàgon ensuat
d'una sang que fou roja,

        pres d'aquest país sóc.

Presoner d'un poble
on el burgès tossut
ha barrat cada porta
sobre la ràdio oberta,

        pres d'aquest país sóc.

Presoner del meu ésser
portant una revolta
com el fre d'un cavall
remugant la sang seca,

       pres d'aquest país sóc.

Si obro la finestra
als murs de la consueta
serà sols per un deure
que el meu passat ressenya
una agra flor de dubte
dins la carn se m'arrela
i aquesta por podrida
de la nostra impotència.
 
             Jordi Pere Cerdà 
         " Un bosc sense armes "

"ABSÈNCIA " de Rosa Leveroni

Sempre desitjant un amor que no aconsegueix, els poemes de Rosa Leveroni desprenen una dolça tristesa, que arriba fàcilment a la sensibilitat de qui els llegeix.

Rosa encesa del desig,
com m'esgarrinxes els llavis,
i sóc tan lluny de l'amat!
Sols tinc la mar per companya;
ella bé prou que em somriu
dins la cala arredossada.

Em somriuen els estels
i la lluna niquelada,
el campanar cimejant
i la vela ben inflada,
i la gavina en ple vol
i el peix fugint de la xarxa...

Rosa encesa del desig:
com m'esgarrinxes els llavis!
Si sóc tan lluny de l'amat
res dintre meu ja no canta.

                 Rosa Leveroni

" ÍDOLS " de Gabriel Ferrater

Breu gran poema d'una ploma sempre excel·lent. Amb poques estrofes es poden dir tantes coses...

    Aleshores, quan jèiem
    abraçats davant la finestra
    oberta al pendís d'oliveres (dues
    llavors nues dins d'un fruit que l'estiu
    ha badat violent, i que s'omple
    d'aire) no teníem records. Érem
    el record que tenim ara. Érem
    aquesta imatge. Els ídols de nosaltres,
    per la submisa fe de després.

                             Gabriel Ferrater 

                                "Teoria dels cossos"

" GOIG DEL CARRER " de V. Andrés Estellés

Innocència o ignorància, que teníem d'infants que tot ens omplia de joia?

Un dia com el d'avui, 4 de setembre, al any 1924 va néixer el poeta. Avui doncs un poema com record i homenatge. 

La joia pura del carrer

ens va reblir les mans de tendres grapats d'aigua

i ens rèiem, bovament ens rèiem,

i a tots els músculs era l'aigua viva del goig,

vinguda entre les herbes i les llebres. 
 

Anàvem sense cap motiu,

desitjant bona nit al matrimoni vell

i prement nostres cossos calladament, en veure

aquella jove mare,

donant el pit al fill .... 
 

Viure ens era un regal,

un teuladí de fang amb dos plomes pintades de fugina,

un cavalcar corsers de cartó, grocs i verds,

com en una sardana de joguet,

fent-nos senyals, dient-nos:

Adéu, adéu, amor! Mai no t'oblidaré!
 

La vida ens era una sorpresa,

una granota viva a la butxaca,

una cúpula enorme de cristall,

un silenci, un desig rabent, un estupor,

un rellotge parat, que Algú ens havia

donat perquè a la fi el poguéssim obrir,

com des de nins volíem,

i no tenia res interessant a dins ... 

I ens tornàrem a riure! 
 

El temps estava en l'aire. I allargàvem les mans

cercant grapats de temps. Però el temps tampoc no era ...

Només era la joia del carrer.

I els crits 

            - Gol! Gol! -

dels infants que jugaven

al futbol en sortir de l'escola ... 

                        V. Andrés Estellés

*Aqui el poema recitat per uns joves, les imatges estan força ben triades. 

"LLETRA A L'ESTIMAT DES D'UN JARDÍ DE MALLORCA" de Cèlia Viñas

Un amor epistolar, ple de tendresa i desig.

                                                                                     Fragment

L'amor em creix con un mig dia,

el cor, una piscina de mel

amb peixos de sucre roig

de quan jo era nina,

i la llengua, un jardinet

humit de pluja també

on l'herba fa i desfà

paraules verdes, tendres...

                       Cèlia Viñas

                       "Del foc i de la cendra"

"ALCEM LA MÀ SI ELS MURS SÓN BLANCS" J.V.Foix

Haurem d'escoltar a un enardit Foix en aquest poema tan vitalista:  “Hissem la vela en el fustam panxut, salvem esculls entre cants i traülls: Servim el Tot en l’indòcil minut...”

Alcem la mà si els murs són blancs! (Al fons,

la mar.) Obrim de bat a bat, portals

i finestres caduques! A les calçs

d'antics casals marquem-hi solcs pregons.

La llum pertot: el Sol! La Mar! (Racons

amb xarxes molles.) Coronem de sals

les cabelleres toses! Ei, xavals,

cremem matins amb immortals tions!

Cada noia a la boia; i, a l’eixut,

els vells! Tots nus: fora estofes i embulls!

Oh canviants marines de tants d’ulls!

Hissem la vela en el fustam panxut,

salvem esculls entre cants i traülls:

Servim el Tot en l’indòcil minut.

                                   J.V. Foix

" EL PI DE FORMENTOR" de Miquel Costa i Llobera

L'arbre és el motiu triat pel poeta. Per Miquel Costa i Llobera el pi es converteix en una presència humanitzada que proclama un missatge d'afirmació vital i crida espiritual. Maria del Mar Bonet canta el poema amb tot el sentiment.

Electus ut cedri

Mon cor estima un arbre!  Més vell que l'olivera,

més poderós que el roure, més verd que el taronger,

conserva de ses fulles l'eterna primavera,

i lluita amb les turmentes que atupen la ribera,

com un gegant guerrer.

No guaita per ses fulles la flor enamorada;

no va la fontanella ses ombres a besar;

mes Déu ungí d'aromes sa testa consagrada

i li donà per trone l'esquerpa serralada,

per font la immensa mar.

Quan lluny damunt les ones renaix la llum divina,

no canta per ses branques l'aucell que encativam;

el crit sublim escolta de l'àguila marina,

o del voltor que passa sent l'ala gegantina

remoure son fullam.

Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta;

revincla per les roques sa poderosa rel,

té pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta, rep vida i s'alimenta de les amors del cel. Arbre sublim! Del geni n'és ell la viva imatge; domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra és dura, mes besa son ramatge el cel qui l'enamora, i té el llamp i l'oratge per glòria i per delit. Oh! sí: que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades i vencedor espolsa damunt les nuvolades sa cabellera real. Arbre, mon cor t'enveja! Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record. Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura... oh vida, oh noble sort! Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre els penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquil·les 'niran per la ventada com l'au dels temporals.    Miquel Costa i Llobera Pintura: H. Anglada Camarasa: El pi de Formentor

"CANCIÓN DE PESCADORAS" de Gabriela Mistral

Aquest poema pertany a "TERNURA" un llibre on les poesies parlen de la maternitat i dels infants, des de la exquisida sensibilitat de la escriptora.

   

Niñita de pescadores
que con viento y olas puedes,
duerme pintada de conchas,
garabateada de redes.

Duerme encima de la duna
que te alza y que te crece,
oyendo la mar-nodriza
que a más loca mejor mece.

La red me llena la falda
y no me deja tenerte,
porque si rompo los nudos
será que rompo tu suerte...

Duérmete mejor que lo hacen
las que en la cuna se mecen,
la boca llena de sal
y el sueño lleno de peces.

Dos peces en las rodillas,
uno plateado en la frente
y en el pecho, bate y bate,
otro pez incandescente...

                           Gabriela Mistral
                            "Ternura" 1924


Pintura: J. Sorolla

" FESTA MAJOR DE TU " de Jordi Sarsanedas

Festa major!  Un poema adequat,  perquè és el temps en que es celebren la majoria de festes i perquè són les del meu barri.

Mil banderes de ginesta
guarneixen el meu terrat.

El dissabte ha fet neteja.

El diumenge campaneja

dins el cel esbatanat.

És festa perquè ets bonica,

i el món, tot sencer, somriu.

Se sent, qui sap on, musica

d’un envelat d’estiu.

És festa perquè t’estimo

i em perdo dins els teus ulls

i, dins els teus ulls, camino.

pels negres carrers curulls

de gent que riu i que canta

mentre balla la geganta

mig princesa, mig pagesa,

dins un blau de festa encesa,

amb el sol per tamborí

És festa perquè m’estimes.

Cada balcó té un domàs.

Poms de clavells a les cimes

dels plàtans i als campanars.

                  Jordi Sarsanedas

Bestiari: PINGÜÍ de Pere Quart

Molt més elegants que molts banyistes, si senyor!

Amant de la mullena,

amb gregarisme rar,

Com nosaltres emplena

les ribes de la mar.

Conserva tanmateix
el decòrum que ens manca
i neda com un peix
amb frac i armilla blanca.

  
                                        Pere Quart

"L'ENAMORAT A L'ENAMORADA" de Caterina Albert

A demés del seu magnífic llibre SOLITUD i d'altres escrits que va publicar com a "Víctor Català", Caterina Albert va conrear també la poesia.

Escolta a cau d’orella,
la vida mia,
Escolta ben a prop,
la dolça amor,
Que el que tinc que dir-te,
la vida mia,
sols ho hem de sebre els dos,
la dolça amor.
Los homes si ens sentien,
la vida mia,
Com se’n riurien tots,
la dolça amor!
Què sabem de ventura, 
la vida mia,
Si sols te conec jo, 
la dolça amor?
La nostra benaurança, 
la vida mia,
Guardem-la ens nostres cors, 
la dolça amor
Si els homes la sabien, 
la vida mia,
Com se’n riurien tots, 
la dolça amor.

               Caterina Albert

Pintura: Oskar Kokoschka

"AGOSTO" de F. Garcia Lorca

El dia 19 d'agost farà 77 anys que va morir Federico Garcia Lorca. Tots sabem com.

Un record pel poeta.

Agosto.

Contraponientes

de melocotón y azúcar

y el sol dentro de la tarde, 

como el hueso en una fruta.

La panocha guarda intacta

su risa amarilla y dura.

Agosto.

Los niños comen

pan moreno y rica luna.

                   

               F. Garcia Lorca

                   " Canciones " 

"AL MURMURI DE TES RIERES" de Pere Talrich

Pere Talrich va viure sempre enyorat del seu Vallespir natal, i va ser un defensor aferrissat de la seva terra i de la seva llengua .
 

Al murmuri de tes rieres,
al dolç xiu-xiu dels faigs, dels polls,
dels castanyers, de les sureres,
al cant dels grills en los rostolls,
quin pler, quina delícia m’era
mirar ta nit, per temps suau,
sembrant dels estels l’arenera
sobre el desert de ton cel blau!

Nit estelada, nit serena,
nit amorosa, nit amena,
          qui no t’ha vist,
          per ell só trist!

                  Pere Talrich

Pintura: "Nit estrellada"  V. Van Gogh 

" G A T " de Mercè Rodoreda

Sovint els privilegis tenen servituds.  Es difícil tenir-ho tot!

Tinc la cua molt senyora
i el pèl m'ondula nevat,
però em veden el terrat
perquè, diuen, "és d'Angora". 

Faig vida d'anacoreta,
i el lluç, me'l donen bullit.
Hec amb la pota el mosquit
i embullo el fil i la beta. 

Ja m'agrada aquesta vida
una mica esmorteïda,
i queixar-se és de mal gust.

Però a vegades voldries

fer-te amb gats sense manies
que et donessin un disgust. 

                       Mercè Rodoreda

Pintura: Renata Koeblinger