dilluns, 2 de juny del 2014

" PETITA FESTA " de Marià Manent


Aquesta és la versió que Marià Manent va fer d'un del poemes de Li Po (o Li Bai), poeta xinés del segle VIII,  i que Toti Soler va musicar. 




Prenc un flascó de vi
i entre les flors bevia.
Som tres: la lluna, jo
i l'ombra que em seguia.


No sap beure, per sort,
la lluna, bona amiga,
i a la meva ombra mai
la set no l'angunia.


Quan canto, vet ací
la lluna que s'ho mira;
quan em poso a dansar,
l'ombra em fa companyia.


Quan s'acaba el festí,
els convidats no em fugen:
veus ací una tristor
que mai no l'he tinguda.


Si me'n torno al casal,
em segueix l'ombra muda,
i una mica més lluny
m'acompanya la lluna.



               Marià Manent
                   "Bevent el sol al clar de lluna"



Imatge: Cap Pannell

20 comentaris:

  1. També ho va fer la M.Mar Bonet i en Quimi Portet i totes les versions són bones, quan un poema té musicalitat. Em passa una cosa, no puc llegir-lo que no se m' enganxi la melodia. I el canto!
    Bon dia Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha,ha,ha! A mi em passa igual. Té ritme, té música és inevitable que s'encomanin.
      Bona nit, bonica!

      Elimina
  2. Que bonic!!! I quin parell aquests dos cantant!!!

    Jo la recordava amb la veu de la Maria de Mar... aquesta versió també m'ha agradat molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buscava la de la M.M. Bonet, però vaig trobar aquesta versió i em va semblar prou bona. Estic contenta que a tu també t'hagi agradat.

      Elimina
  3. Un póker d'asos:
    La creació de Li Po.
    La traducció de Marià Manent,
    la música del Toti Soler
    i la veu de Maria del Mar Bonet.

    Glòria, si comptem l'encert en publicar-lo a Glo.Bos, el repòquer el fas tu.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. jo soc la que tinc menys mèrit, però de tota manera moltes gràcies, Xavier ;D

      Elimina
  4. Respostes
    1. Oi, que sí! a mi també em va agradar molt i penso que he tingut sort al trobar aquesta imatge, trobo que s'hi adiu.

      Elimina
  5. Un poema molt bonic... M'agradaria que la lluna em mirés quan canto i em fes companyia. Recordo la cançó i no sabia que era un poema musicat.
    Bon vespre, Glòria.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo coneixia el poema, però no la cançó, casualment l'he trobat i em sembla molt bonica.
      Bona nit, M.Roser

      Elimina
  6. això és un tres en un...poeta al quadrat més música!
    abraçades!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un poeta al quadrat! Penso que a Manent li agradaria el teu comentari, Elfree!
      ;D

      Elimina
  7. Una relació de tres molt suggeridora, la lluna i l'ombra hi fan bona companyia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En les nits de lluna mai sents la soledat al estar en tan bona companyia.

      Elimina
  8. Mai deixaré de sorprendrem gratament al passar per aquet bolg. Gracies Gloria

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ai, m'ha agradat això que em dius. Em sento afalagada...
      Tu, Bruixeta, que el llegeixes amb bons ulls.

      Elimina
  9. Respostes
    1. Té ritme, té música i és molt visual. I sobre tot és un bon poema.

      Elimina
  10. Jo crec que el primer que va posar música a aquests versos va ser Ricard Lamote de Grignon (1872-1949). “L’aire daurat” és una magnífica obra per a cor mixt que consta de cinc cançons basades en la interpretació de cinc poemes xinesos de Marià Manent. Les cinc cançons són extraordinàries. A youtube trobareu una bona versió del Cor Madrigal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Magnífic, Oriol! No dubtis que ara mateix les escoltaré. Agraeixo la teva informació, mai s'acaba de descobrir coses interessants, aquí a internet.
      Repeteixo: gràcies!

      Elimina