"NOVES PARAULES D'AGUR" * de Salvador Espriu

Ahir va ser l'aniversari de la mort d'Espriu. El seguim recordant. I llegint...

Ni amb aquest cant de tan perfecta escola,

ni amb mots apresos al més savi lèxic,

ni amb rares pauses o subtils silencis,

no esgotaràs tots els noms de la mort. 
 

Només recorda

que es diu vell caminant i també mur,

i com jo que parlo, i com tu que escoltes.

Després, si així ho vols i t'agrada,

vist que la lluna encara

surt puntual de la fredor del mar

i el vent, albardà foll,

xiscla i s'escampa per les seques vinyes,

et serà lícit de sentir-te culte

i, a estones, qui sap si felicíssim.

                                      

                                      Salvador Espriu

                                    “El caminant i el mur”

* -Agur, fill de Jaqueh de Meribà, de qui només sabem que va pronunciar algues màximes dels "Proverbis"

 Cf. Pr. XXX.  Rosa M. Delor i Muns